La transició energètica que vivim necessita fonts autònomes per aconseguir energia. El gas verd o biometà, creat a partir de residus de tota mena, és una alternativa sòlida per aconseguir independència energètica, ja que no es depèn de tercers per obtenir-lo.
Seguretat energètica distribuïda: microxarxes i gas verd
Què és una microxarxa intel·ligent i com funciona amb gas verd?
Les microxarxes són versions reduïdes de sistemes energètics centralitzats, que normalment són coneguts com a macroxarxes i que són els que utilitzem habitualment per aconseguir energia a les nostres cases o empreses. Aquestes microxarxes disposen de diferents formes d’energia (solar, gas verd, eòlica, combustibles tradicionals, generadors…) i empren tecnologia digital per poder funcionar. El gas verd o biometà, com que es pot emmagatzemar, permet que aquestes microxarxes es mantinguin funcionant fins i tot quan altres energies renovables no estan disponibles. Les microxarxes existeixen des de fa anys per mantenir en funcionament hospitals, bases militars, campus d’estudis, etc., normalment amb generadors de cogeneració i motors propulsats per combustibles tradicionals. La diferència amb l’actualitat és que moltes ciutats estan intentant equipar-se amb sistemes de microxarxes renovables per poder donar servei a comunitats concretes i també per disposar de sistemes alternatius en cas d’emergència.
Quins avantatges ofereixen per a la seguretat energètica local?
Les microxarxes tenen moltes funcions, entre les quals mantenir la seguretat energètica a escala local. En disposar d’una font d’energia pròpia es trenca la dependència amb les macroxarxes i amb altres països que puguin veure’s afectats per crisis geopolítiques o de subministrament. Les microxarxes promouen la independència i garanteixen la seguretat en poder ser propietaris de la infraestructura i manejar-la a favor dels interessos dels usuaris d’aquesta xarxa.
Més autonomia energètica en comunitats locals
Les microxarxes amb gas verd proporcionen independència enfront de les xarxes més deslocalitzades i que depenen de recursos externs. La combinació d’energies renovables ofereix un entorn segur per a determinades ciutats o infraestructures que no poden dependre de la influència d’altres actors energètics externs per funcionar.
Més resiliència en cas de desastres naturals o fallades de la xarxa
Quan es produeixen desastres naturals, en zones concretes o fins i tot en altres, que puguin afectar el subministrament d’una ciutat o instal·lació en particular, aquesta classe de microxarxes permeten garantir el subministrament en disposar de reserves de determinats actius energètics com el gas verd o biometà.
Si tingués lloc una interrupció en el subministrament de gas natural a causa de qualsevol fallada en infraestructures clau, a més de disposar de mesures per minimitzar aquest risc i preparar-se davant possibles emergències, podríem tenir les nostres pròpies reserves gràcies a la producció de gas verd a escala local. El mateix passa amb altres energies com l’eòlica o la solar, que es poden emmagatzemar mitjançant bateries i, en cas de catàstrofe, ser utilitzades com a reserva.
Emmagatzematge del gas verd en microescala
Una de les virtuts de les microxarxes o xarxes d’energia locals, és la seva capacitat per utilitzar-se com a reserva d’energia gràcies a diferents sistemes d’emmagatzematge.
Integració amb sistemes d’energia solar i eòlica
El gas verd sempre és una alternativa que permet que s’equilibrin les reserves d’energia en moments d’excés de demanda o absència d’energies renovables. Un dels casos típics és l’absència de sol o vent en determinats moments de l’any. En aquests casos, l’energia que proporciona el biometà o gas verd equilibra el dèficit de producció d’energia solar o eòlica, ja que actua com una microxarxa híbrida.
Economia circular i gas verd: nous models de negoci impulsats per Nedgia
Nedgia està impulsant el desenvolupament del gas verd o biometà, com a alternativa o substitut del gas natural. Com que ja es disposa de la infraestructura per fer arribar el gas a les cases, cal buscar sistemes de produir gas natural d’altres maneres.
Com es transformen els residus en gas verd o biometà?
El gas verd o biometà es genera a partir de residus i es pot fer servir de la mateixa manera que el gas natural. Per això fomenta l’economia circular, en gestionar millor els residus per aconseguir energia lliure d’emissions de CO2. Si vols conèixer el procés de transformació per als diferents tipus de residus, consulta el nostre portal.
A través de plantes de biometà descentralitzades
Seguint el “Full de ruta per al biogàs” marcat per l’IDAE per al 2030, es vol multiplicar per quatre la producció de gas verd; a Nedgia tenim nou plantes que ja estan injectant biogàs a la xarxa gasista. La planta Elena, a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), va ser la primera que va injectar gas renovable procedent dels residus d’un abocador. Aquesta iniciativa va anar seguida de Biogasnalia, a Burgos, els residus de la qual són d’origen agroindustrial. Lleida manté connectades la granja Torre Santamaria i la planta de Vila-sana, que estan injectant biometà que s’obté a partir del residu ramader (fems). A la Corunya, Edar de Bens injecta biometà procedent d’aigües residuals. A aquestes, cal afegir les quatre últimes plantes en què la companyia ha començat a injectar biometà a la xarxa als Hostalets de Pierola, procedent dels residus urbans de Barcelona; l’Edar Granollers, a Granollers, que utilitza aigües residuals i residus orgànics; Coren-Arrabaldo, que fa servir residus ramaders, i el gasoducte virtual Balaguer, a Balaguer (Lleida), que produeix gas verd procedent de residus ramaders. Si vols més informació sobre cadascuna d’aquestes plantes, pots consultar el nostre portal sobre economia circular.
Impulsant models de cooperatives de producció local
La col·laboració amb determinats sectors és clau per poder implantar models de cooperació que impulsin el desenvolupament del gas verd o biometà; aquests models, a més, faciliten la creació de microxarxes en poder produir l’energia als llocs en els quals es consumirà finalment. En són un bon exemple les ramaderies bovines, que proporcionen matèria primera per poder ser transformada a través de diversos processos en gas verd. En molts d’aquests casos, és fonamental la col·laboració entre els municipis, els agricultors i les empreses que fabriquen les plantes per a la seva explotació posterior.
Digitalització i seguretat energètica: el gas renovable en l’era de la IdC
La digitalització és una ajuda molt important per al desenvolupament de les microxarxes energètiques en poder certificar en tot moment la procedència i la qualitat dels recursos energètics que s’aboquen al sistema.
Com garanteix la cadena de blocs que el gas és 100% renovable?
La cadena de blocs és una tecnologia basada en una base de dades que, en estar compartida per un gran nombre de persones, garanteix la seva seguretat. La forma de codificar la informació és sempre molt sofisticada, i com que està encriptada, es dificulta que s’hi pugui accedir. Les persones que vulguin incloure-hi informació han hagut d’acordar prèviament com fer-ho i han establert uns processos a la xarxa. És per això que no hi ha intermediaris. La cadena de blocs normalment s’utilitza per crear certificats de dades que permetin originar registres que garanteixin que el biometà injectat a la xarxa té un origen sostenible.
Sensors intel·ligents i manteniment predictiu en xarxes de gas verd
Els sensors intel·ligents ja s’utilitzen en molts sectors per poder fer un manteniment predictiu de les instal·lacions de gas implementades a les microxarxes d’energia. El que coneixem com a IdC, la internet de les coses, permet connectar mitjançant sistemes de telefonia mòbil les infraestructures, amb la qual cosa es pot saber en temps real l’estat de les instal·lacions. D’aquesta manera es millora la seguretat de les instal·lacions i es garanteix el subministrament d’aquestes.
