El gas metà és el component principal del gas natural. Està compost per hidrogen i carboni i la seva diferència amb altres combustibles és la baixa emissió de diòxid de carboni després de la combustió. El metà és un dels gasos clau en la transició energètica, ja que és el component principal d’energies com el gas natural o el gas verd o renovable.
Què és el gas metà?
El gas metà és un gas natural, incolor i sense olors, i es produeix a causa de la descomposició o la digestió de matèria orgànica com les plantes.
Està compost per quatre àtoms d’hidrogen i un de carboni, d’ aquí la seva formulació com a CH4. Això significa que els àtoms d’hidrogen s’uneixen al de carboni mitjançant enllaços covalents.
Si haguéssim de descriure la procedència del metà hauríem de distingir les fonts següents:
- El metà procedent de la descomposició de residus orgànics, que suposa el 30% del metà total.
- El que procedeix dels aiguamolls, estimat en un 23%.
- El procedent de l’extracció de combustibles fòssils, que suposa el 20%.
- La digestió i defecació d’animals, que suposaria el 17%. Aquí és important assenyalar que el bestiar és el que genera la major part del metà.
El gas metà és el component fonamental del biometà, o gas verd, com se li està denominant actualment, i s’està convertint en una font d’energia de transició alternativa al gas natural clàssic, ja que els processos que permeten la generació de biometà estan basats en gran part en les fonts que acabem d’esmentar, com els residus o els fems, i això contribueix a reduir la nostra dependència d’altres països, permet reaprofitar els residus existents i, alhora, és una alternativa més ecològica i sostenible.
Característiques principals del gas metà
El gas metà no és un dels gasos més presents al planeta, però sí que és un dels de més ús.
En forma de gas natural, s’utilitza molt per produir energia en forma de calor o electricitat.
El gas metà és inflamable quan s’exposa al foc. Els seus usos, a causa d’aquesta propietat bàsica, el fan àmpliament utilitzat en la indústria com a gas inflamable en processos tèrmics o com a matèria primera en processos químics.
La gent sol aprofitar les seves propietats en llars i negocis per proporcionar calor, aigua calenta i electricitat de diverses formes. El gas metà (com el gas natural), a diferència d’altres gasos inflamables, és més lleuger que l’aire, per la qual cosa, en cas de fuita, escaparà ràpidament garantint una alta seguretat.
Diferències entre el gas natural i el gas butà
Efectivament, n’hi ha. La diferència bàsica entre el metà i el butà és el seu estat en condicions ambientals. El metà és el component principal del gas natural i, encara que no n’és l’únic component, el seu estat és gasós. El butà procedeix dels gasos liquats del petroli, per tant, el seu estat habitual de distribució és líquid.
El gas natural és un hidrocarbur i arriba a nosaltres en forma de gas, encara que és molt habitual liquar-lo per afavorir-ne el transport, com ja hem vist prèviament al nostre blog a l’article sobre regasificadores.
Diferències entre metà i propà
El metà és el principal component i la proporció predominant del gresol de gasos i components que conformen el gas natural.
Per contra, el propà és un gas liquat derivat del petroli.
El propà és cada vegada més residual, atesos els innegables avantatges del gas natural i les seves majors capacitats a l’hora d’arribar a més localitzacions.
La raó principal per la qual en un passat es feia complicat l’ús del gas natural era el seu transport.
En l’actualitat, gràcies a l’àmplia xarxa de gasoductes, l’ús de regasificadores i vaixells metaners i les noves opcions que ofereix el gas renovable, és la solució més eficient per proporcionar un desenvolupament sostenible.
Hi ha diferències entre el gas metà i el gas natural?
És clar que n’hi ha. El gas natural es compon de diversos gasos, i el gas metà n’és el gas principal, el qual en representa fins a un 95% (depenent de la qualitat dels jaciments de què provingui). Dins de la composició del gas natural podem trobar, a més de gas metà, gas età, gas propà, gas butà, nitrogen, diòxid de carboni, sulfur d’hidrogen, heli i argó.
El metà és el principal component del gas natural. Per tant, estem parlant de coses diferents. Mentre que el gas metà és un gas en si mateix, amb una composició química específica, el gas natural es forma a partir de la barreja de diferents gasos, i el gas metà n’és el principal component, com hem esmentat abans.
Usos i aplicacions del metà a Espanya
El metà, com ja hem comentat, és el component principal del gas natural i del biometà o gas verd, i entre els principals usos trobem els següents:
Ús domèstic
L’ús domèstic engloba la calefacció, l’aigua calenta sanitària i la cuina. L’avantatge de l’ús del gas natural rau fonamentalment en un confort més gran a l’hora d’utilitzar els sistemes de calefacció, ja que es tracta d’una calor homogènia i duradora i, a més, és més econòmic. El gas natural és el millor sistema per cuinar, ja que ofereix estalvi energètic, velocitat de cocció i un control de la temperatura molt precís; a més, en l’ús per obtenir aigua calenta, és un sistema que escalfa l’aigua ràpidament i amb un cost més baix per dutxa.
Ús industrial
Quan ens referim a l’ús industrial del metà, les indústries que solen utilitzar aquesta mena d’energia són aquelles que requereixen altes temperatures, entre les quals podem trobar la indústria del vidre, la ceràmica, la indústria alimentària o la de l’acer. A la seva capacitat calorífica hem d’afegir la neteja, ja que per normativa legal s’utilitza un sistema denominat scrubbing (tecnologia de rentada de gasos), el qual permet reduir els gasos que s’emeten a l’atmosfera.
Generació elèctrica
La generació d’energia elèctrica gràcies al metà és possible per les centrals de cicle combinat, que han estat clau per a la transició energètica, ja que generen menys emissions a l’atmosfera que altres combustibles fòssils utilitzats per generar electricitat com el carbó, molt utilitzat en el passat per generar electricitat.
Les centrals de cicle combinat són plantes de generació d’electricitat que utilitzen dues tipologies de turbines (gas i vapor) per incrementar l’eficiència. La calor que emana del gas d’escapament de les turbines s’utilitza per crear vapor, que, al seu torn, impulsa altres turbines que permeten generar electricitat. Tot aquest procés és el que permet millorar l’eficiència i reduir les emissions de CO2, en comparació d’altres tipus de centrals com les tèrmiques.
Transport sostenible (GNV)
El gas natural és l’alternativa més neta i eficient que es pot utilitzar per al transport. De fet, pel fet d’incorporar el gas natural vehicular ja s’aconsegueix immediatament l’etiqueta ECO. Grans flotes de vehicles utilitzen el gas per raons com l’economia (permet estalviar un 25% respecte del dièsel i un 50% respecte de la gasolina), la reducció dels sorolls del motor, la reducció de l’impost dels vehicles i la prioritat en situacions d’alta contaminació. A més, aconsegueix baixar gairebé a zero les emissions contaminants a l’atmosfera. Si vols saber-ne més sobre com incorporar el GNV, et convidem que consultis la nostra pàgina sobre mobilitat amb gas natural, en la qual podràs trobar la xarxa de gasineres disponible, testimonis d’empreses que han incorporat el gas en les seves flotes o els avantatges del GNV.
El biometà: metà 100% renovable
A Nedgia, actualment ens centrem a promoure la generació de producció de gas renovable o gas verd, que té les mateixes propietats que el gas natural, però amb possibilitat de producció local, amb l’avantatge de generar una economia més sostenible aprofitant els recursos existents, invertint en el reciclatge i potenciant la consciència ecològica i la col·laboració amb altres socis com ramaders i agricultors. En aquest sentit, disposar d’una xarxa gasística i amb infraestructures ja creades per poder distribuir el gas renovable o gas verd ens dona un gran avantatge a l’hora de donar sortida a aquesta nova forma d’energia.
El biometà o gas verd pot procedir de residus agrícoles, ramaders o urbans. És generat per bacteris en la digestió de substrats orgànics en absència d’oxigen, també coneguda com digestió anaeròbia. El producte resultant d’aquest procés és una barreja constituïda per gasos en diferents proporcions, com el metà (CH4), el diòxid de carboni (CO₂), el vapor d’aigua (H₂O), l’hidrogen (H2), el nitrogen (N2), l’oxigen (O2), el sulfur d’hidrogen (H2S), siloxans i partícules.
En aquesta digestió anaeròbia es produeix, d’una banda, biogàs, i de l’altra, un digestat (residu contingut en el digestor en fase sòlida-líquida). Aquest digestat és un producte amb propietats fertilitzants que es pot utilitzar en l’agricultura. Per tant, es tanca el cercle.
El biometà és un biogàs que se sotmet a un procés de neteja que el fa totalment intercanviable amb l’actual gas natural. El biometà és compatible amb tots els usos actuals del gas natural i pot circular per les infraestructures existents. També pot denominar-se biometà el procés de metanació de l’H2.
A aquesta neteja del biogàs es denomina upgrading, i és una tècnica que consisteix en la concentració de metà i l’eliminació de gasos no desitjats. Aquest procés del qual hi ha nombroses tecnologies disponibles (membranes, PSA, amines…) permet introduir a la xarxa gasista un gas (biometà) que compleix amb l’especificació de qualitat exigit en la legislació (PD-01) que, entre d’altres, exigeix un 90% de metà com a mínim.
Les principals característiques del gas verd són les següents:
- És una energia renovable que es pot utilitzar en cicles infinits, si es realitzen els processos de manera correcta i sostenible.
- Millora els sistemes de gestió de residus urbans, agrícoles i ramaders, ja que s’aprofiten per generar energia i evitar una mala gestió dels residus.
- És una energia neutra en emissions de GEH (les causants de l’efecte hivernacle). No només combat les emissions associades al sector energètic, sinó també les associades a la gestió de residus.
- Es pot transportar i emmagatzemar mitjançant el sistema gasista que ja està implantat en l’actualitat.
- Es pot fer servir per als mateixos fins que el gas natural, és a dir, es pot utilitzar com ja fèiem per escalfar aigua, cuinar o proporcionar calefacció.
- Redueix els nivells de dependència energètica global i local.
- Contribueix a fixar ocupació rural, atesa la necessitat de llocs de treball a les plantes, que normalment es troben situades en zones pròximes als residus que es generen (com en el cas dels fems, per posar-ne un exemple).
En línia amb el “Full de ruta per al biogàs” marcat per l’IDAE per al 2030, que pretén multiplicar gairebé per quatre la producció de biogàs, a Nedgia tenim tretze plantes que ja estan injectant biogàs a la xarxa gasista. Al nostre portal sobre energia circular podràs consultar les plantes que estan operatives i la descripció de cadascuna, la procedència dels residus i el tipus d’instal·lació.
Preguntes freqüents sobre el metà
Quina és la diferència entre metà i gas natural?
La diferència fonamental és que el metà és un gas en si mateix i el gas natural és una barreja de gasos, la qual, per complir amb la normativa, ha d’incloure com a mínim un 90% de metà. La resta són altres tipus de gasos, com l’età en un 5,4%, el propà en un 0,6%, el butà en un 0,2%, els components pesants en un 0,2%, el diòxid de carboni en un 2,4% i el nitrogen en un 0,7%.
El metà és perillós?
No és tòxic, però sí inflamable.
Per què no fa olor el metà?
El metà pur no té olor. S’afegeix mercaptà al gas natural distribuït per seguretat, perquè en cas de fuita es pugui identificar l’olor.
Què és el biometà?
El biometà o gas verd, a més d’incloure metà en una alta densitat, és 100% renovable, ja que procedeix de residus orgànics i manté les mateixes propietats que el gas natural.
