T'agradaria conèixer en profunditat la història del gas natural?

Com ha evolucionat fins a assolir el nivell tecnològic actual?

Per familiaritzar-nos i comprendre millor com es relaciona amb aquesta energia,

examinarem els seus orígens i la seva història.

Història recent: 1992-2018

Segle XXI: El desenvolupament del consum de gas natural

El consum final del gas natural creix fortament fins a la crisi del 2008-2009. Els motors que acceleren el consum del gas van ser:

Entre el 1985 i el 2000, el creixement de l'ús del gas en processos industrials juntament amb un augment gradual de l'ús a les llars.

A partir del 2002, la instal·lació de cicles combinats de gas natural que utilitzen el gas natural com a combustible per generar energia elèctrica i milloren el rendiment, redueixen costos i emissions de CO, CO2, NOx i eliminen pràcticament l'emissió de partícules o de derivats del sofre.

A Espanya, el Grup, que aleshores s'anomenava Gas Natural, va ser pioner en la implantació de cicles combinats, amb la posada en funcionament del de San Roque (Cadis) l'any 2002.

D'acord amb el desenvolupament del mercat del gas, durant aquests anys Gas Natural continua la seva expansió per Europa i Llatinoamèrica i diversifica la seva activitat entrant en el negoci d'explotació i producció de gas, i en el mercat eòlic. Com a conseqüència, el 2005 es converteix en un dels operadors d'energia eòlica principals a Espanya i amb la creació de la societat conjunta Repsol-Gas Natural LNG, Stream impulsa el negoci de GNL (gas natural liquat). El 2008 finalitza l'adquisició d'Unión Fenosa i el 2010 llança la marca Gas Natural Fenosa.

Actualment a Espanya, del parc total de 22 milions d'habitatges, 7,2 milions (33%) ja compten amb subministrament de gas natural. Naturgy és la companyia integrada de gas natural i electricitat més gran d'Espanya i Llatinoamèrica. És present a més de 30 països amb prop de 18 milions de clients al món.

Liberalització i internacionalització

El 1998 s’inicia a Espanya el procés de liberalització del sector del gas amb la publicació de la Llei d’hidrocarburs. Aquesta llei comportarà l’obligació de separar les xarxes de transport i la funció de gestor tècnic del sistema, de les xarxes de distribució i la comercialització.

1991: Integració del sector gas a Espanya

Gràcies a la nova situació del sector del gas a Espanya, que comportava grans possibilitats de creixement i desenvolupament, s'uneixen a l'accionariat de Catalana de Gas, dos accionistes importants: La Caixa i Repsol.

Amb el suport d'aquests accionistes, es desenvolupa un nou projecte empresarial que passa per la integració del sector de la distribució de gas a Espanya (fusió de Catalana de Gas, Gas Madrid i els actius de gas canalitzat de Repsol Butano).

Com a resultat, es crea, el 1992, una nova societat: Gas Natural SDG, SA, que aquell mateix any inicia també l'expansió internacional a Llatinoamèrica, primer a l'Argentina i a continuació, durant els anys següents, amb activitats al Brasil, Colòmbia i Mèxic.

1996: Inici de les activitats del transport internacional de gas

Del 1985 al 1993, l'aprovisionament venia principalment per GNL (gas natural liquat). El 1993 es posa en funcionament la primera connexió internacional del sistema gasista espanyol a Larrau (França) i el 1996 s'inaugura el gasoducte Magrib-Europa, amb el recorregut des del jaciment d'Algèria passant per Marroc (país de trànsit) i connectat a la península, a Tarifa.

El 1998 s'inicia a Espanya el procés de liberalització del sector del gas amb la publicació de la Llei d'hidrocarburs. Aquesta llei comportarà l'obligació de separar les xarxes de transport i la funció de gestor tècnic del sistema, de les xarxes de distribució i la comercialització.

Etapes històriques: 1792-1991

La història de l’ús del gas a Espanya va començar quan, el 1841, Charles Lebon va aconseguir el primer contracte d’enllumenat públic per gas amb l’Ajuntament de Barcelona. Gràcies a aquesta concessió es va construir la primera fàbrica de gas d’Espanya, a la Barceloneta, i, el 1843, Lebon, juntament amb els germans Gil i Serra i altres accionistes, van fundar la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas (SCAG).

Primers usuaris

Paradoxalment, el gas natural que ara es considera una font d'energia "moderna", és conegut per la humanitat des de fa milers d'anys. Els homes primitius observaven les flamarades que es produïen als pantans quan hi queia un llamp. Des d'aleshores, el tercer estat de la matèria, el gasós, no ha deixat d'inspirar recels i temors, pel la seva naturalesa misteriosa i intangible.

Instal·lació d'una canonada de bambú pels xinesos (segle X)

Se sap que a la Xina, el segle X, ja s'explotava el gas natural amb finalitats pràctiques. Quan perforaven a grans profunditats per buscar jaciments de sal, van trobar bosses de gas que van canalitzar rudimentàriament amb canyes de bambú. També a Occident, les civilitzacions grega i romana en van conèixer la flama.

Els grecs es van adonar de l'existència de petroli al mar Caspi i en els seus escrits relaten les grans flames que originava el gas amb què anava associat. També Plutarc, quan narra les conquestes d'Alexandre el Gran, detalla haver trobat una font de foc a Ecbatana. Plini descriu l'existència del gas natural, que s'encenia en apropar-se-li torxes. No obstant això, no sembla que ningú intentés utilitzar aquest combustible natural fins que, molt més tard, amb el desenvolupament de la indústria del gas manufacturat, es va arribar a disposar de la tecnologia adequada per a l'aprofitament del gas natural.

Primers passos del gas

La història de l’ús del gas a Espanya va començar quan, el 1841, Charles Lebon va aconseguir el primer contracte d’enllumenat públic per gas amb l’Ajuntament de Barcelona. Gràcies a aquesta concessió es va construir la primera fàbrica de gas d’Espanya, a la Barceloneta, i, el 1843, Lebon, juntament amb els germans Gil i Serra i altres accionistes, van fundar la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas (SCAG).

1792: Els inicis del gas

En els primers inicis del gas, cal destacar tres personatges i dues maneres de produir gas:

Check_blau_simple L'escocès William Murdock, que el 1792 aconsegueix il·luminar casa seva amb gas produït a través de carbó.

Check_blau_simple El francès Lebon, que el 1801 intentava aplicar el gas obtingut de la destil·lació de la fusta per a propòsits similars.

Check_blau_simple L'alemany Frederick Albert Winsor, que el 1804 va presentar a Londres experiments d'enllumenat amb gas.

Tanmateix, va ser Windsor qui, el 1812, va crear a Londres la Gas Light and Coque Company, la primera companyia del gas del món per proveir enllumenat públic amb gas produït a través de carbó.

1843: Es funda la primera companyia de gas a Espanya

A Espanya, la història de l'ús del gas comença quan, el 1841, Charles Lebon aconsegueix, a través de subhasta, el primer contracte d'enllumenat públic per gas amb l'Ajuntament de Barcelona.

Arran d'aquesta concessió, un any més tard, es construeix la primera fàbrica de gas d'Espanya a la Barceloneta i, el 1843, Lebon, conjuntament amb els germans Gil i Serra i altres accionistes, funden la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas (SCAG).

A partir de 1853, altres empreses de gas entren a competir al mercat.

Així, la SCAG es comença a expandir geogràficament per Espanya i, el 1884, es converteix en el 7è grup europeu per les seves aportacions a la Société Téchnique de l'industrie du Gaz.

Amb la popularització de l'ús del gas el segle XIX, per a l'enllumenat públic, es posa en marxa la idea de construir una fàbrica de gas en el municipi més gran i transportar-la a la resta de municipis de la zona. Va ser així com, per aconseguir estalvi en costos i inversions, neix la distribució de gas a través de canalitzacions.

Reconversió industrial

Des del final dels anys cinquanta fins a inicis dels setanta, les instal·lacions en el sector del gas s’havien quedat velles i antiquades. Amb la reconversió industrial s’inicia un procés de modernització en què té gran importància el fet de passar de produir gas manufacturat amb carbó a produir-lo amb naftes.

1894: L'electricitat arriba amb força

El 1894 l'Allgemeine Elektrizitäts-Gesellschaft (AEG), la principal societat alemanya i europea en indústria elèctrica, crea a Barcelona la Companyia Barcelonina d'Electricitat.

Davant d'aquesta situació, la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas i Lebon decideixen entrar al mercat de la generació i venda d'electricitat i creen conjuntament, el 1896, la "Central Catalana d'Electricitat".

Posteriorment, el 1911, es constitueix amb capital multinacional la Barcelona Traction Light & Power amb una gran dimensió financera. Aquesta companyia es converteix en el principal competidor elèctric.

Davant d'aquesta situació, la SCAG canvia d'estratègia i inicia un procés d'important creixement i adquisicions que la porta a convertir-se, el 1913, en la setena societat d'Espanya per capitalització borsària. En aquesta època, la SCAG canvia de nom i passa a dir-se Catalana de Gas i Electricitat (CGE).

Amb l'entrada de l'electricitat, el gas hi ha de competir en el mercat de l'enllumenat que, finalment, perd. Davant d'aquesta situació, el gas es veu obligat a buscar nous usos i s'enfoca principalment a la cuina. Per promocionar-lo, se li dóna un gran suport a través de la publicitat.

1958: Inici de la reconversió industrial

Des del final dels anys cinquanta fins a l'inici dels setanta, estem davant de l'Espanya del Pla d'estabilització, de l'alliberament del tipus de canvi de la pesseta i dels Plans de desenvolupament.

En el sector del gas, les instal·lacions eren velles i antiquades, per la qual cosa s'inicia un procés de modernització en què té gran importància el pas, el 1963, de produir gas manufacturat amb carbó a produir-lo amb naftes.

Després del canvi es passa a disposar de plantes químiques modernes, bastant automàtiques, que suposen un augment de la capacitat productiva de les fàbriques.

Per donar sortida a aquesta producció més gran, han de buscar-se nous usos del gas i la calefacció a gas es comença a promocionar fortament.

Subministrament directe

El subministrament de gas natural directe sense necessitat de fàbriques s’inicia a Espanya el 1969. Catalana de Gas i Electricitat constitueix, juntament amb altres socis, la societat Gas Natural SA per a la importació de gas natural de Líbia i construeix una planta de regasificació al port de Barcelona i el primer metaner espanyol: “El Laietà”.

1969: Inici del subministrament directe de gas natural a Espanya sense necessitat de fàbriques

Als EUA, la primera utilització de gas natural es du a terme el 1821, des d'un pou poc profund construït a la localitat de Fredonia, Nova York, per William Hart, que és considerat com el "pare del gas natural".

A Europa, el gas natural arriba entre el final dels cinquanta i l'inici dels seixanta gràcies a tres factors:

Check_blau_simple Els jaciments de gas natural trobats a Europa i al nord de l'Àfrica.

Check_blau_simple El desenvolupament, els anys 1960/1962, de la tecnologia criogènica.

Check_blau_simple La progressiva conscienciació ecològica, amb recerca d'alternatives de combustibles més nets, que el carbó i el petroli, com és el cas del gas natural.

A Espanya, el subministrament de gas natural directe sense necessitat de fàbriques s'inicia el 1969.

En aquest avenç té gran importància Catalana de Gas i Electricitat, que construeix, juntament amb altres socis, la societat Gas Natural SA per a la importació de gas natural de Líbia i construeix una planta de regasificació al port de Barcelona i el primer metaner espanyol: "El Laietà".

1985: Se subscriu el Protocol d’Intencions per al desenvolupament del gas a Espanya. Protocol d’intencions per al desenvolupament de gas a Espanya

Aquest protocol subscrit pel Ministeri d'Indústria i Energia (MINER) i les principals empreses de distribució i subministrament de gas natural, suposa la posada en marxa d'un pla d'expansió a llarg termini que comporta un increment de l'activitat inversora, de creixement i d'expansió tant en noves distribucions com en clients. Gràcies a això, es comença a recuperar acceleradament el retard històric del sector a Espanya en relació amb Europa.

El 1987 Catalana de Gas i Electricitat canvia de nom a Catalana de Gas, SA en vendre els últims actius elèctrics convencionals.

El 1990 es dóna per acabat el procés de canvi de gas ciutat a gas natural a Barcelona (procés iniciat el 1985), amb el tancament de l'última fàbrica en funcionament a la ciutat, la de Sant Martí de Provençals.