Les calderes estanques fan la combustió en una cambra estanca. L’aire es recull des de l’exterior. Des de l’any 2010 ja no es permeten les calderes atmosfèriques i des de l’any 2015, a més, s’opta per la normativa (ErP) que obliga a instal·lar calderes de condensació per eficiència energètica, tot i que es poden mantenir les calderes estanques que ja estan instal·lades.
Què és exactament una caldera estanca?
Les calderes estanques són calderes que utilitzen gas natural i que es caracteritzen perquè tenen una cambra de combustió que està completament segellada, és a dir, que agafen l’aire procedent de l’exterior per poder generar la flama i, una vegada generada aquesta combustió en combinació amb el gas, expulsen el gas produït gràcies a un sistema de doble conducte.
Es tracta de calderes tancades que recullen l’aire de l’exterior i, d’aquesta manera, eliminen qualsevol conducte d’aire entre l’habitatge i la caldera. Per aconseguir-ho fan servir aquest sistema de doble conducte que condueix l’aire des de l’exterior fins a l’habitatge i, posteriorment, evacua els fums cap a l’exterior.
La diferència fonamental i per la qual són obligatòries des de l’any 2010, en substitució de les calderes atmosfèriques, és que agafen l’aire de l’exterior. Les calderes atmosfèriques agafen l’aire del local on estan instal·lades, de manera que són molt menys segures. De fet, des de l’any 2010 i a causa del Reglament d’instal·lacions tèrmiques en edificis (RITE), queda prohibit instal·lar calderes atmosfèriques en qualsevol classe d’edifici. Des del 2015 només es permet l’ús de calderes de condensació.
Juntament amb les calderes de condensació, són les úniques que estan permeses en l’actualitat, tot i que les calderes de condensació són clarament molt més avançades que les estanques perquè s’aprofiten d’un concepte conegut com la “calor latent”, que és la calor que es genera en produir-se un canvi de fase, d’un estat gasós, que és en el qual està el vapor, a un estat líquid. Per ser més gràfics, la caldera de gas natural de condensació seria una mena d’“escalfador”, que gràcies al gas natural que s’insufla al començament de la generació de gasos, va originant una sèrie de vapors que es transmeten a l’intercanviador, i que fan que l’aigua que hi flueix per l’interior s’escalfi.
En haver-hi una entrada d’aigua freda i una sortida d’aigua calenta, generem l’aigua calenta sanitària o l’aigua per a la calefacció que necessitem.
Si vols veure un vídeo explicatiu de la diferència entre els dos tipus de calderes, les més convencionals i les de condensació, et recomanem que ens segueixis a Instagram i miris aquesta història.
Normativa vigent (RITE + ErP)
Perquè puguis entendre aquesta evolució tan ràpida que s’ha produït en el món de les calderes, cal tenir en compte dues normatives clau: el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en edificis (RITE) de l’any 2010 i la Directiva sobre el disseny ecològic Ecodesign, més coneguda com a ErP.
En el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en edificis (RITE) de l’any 2010 es va establir la prohibició d’instal·lar calderes atmosfèriques noves, però es va permetre continuar utilitzant les que generessin fins a 70 kW abans de la data límit. Aquestes últimes, des d’aquell any, no es poden instal·lar, però sí que poden seguir funcionant, i han de ser substituïdes per calderes estanques o de condensació en cas que s’espatllin o necessitin reparació. Aquesta prohibició sorgeix perquè les calderes atmosfèriques recullen l’aire que necessiten per a la combustió de la mateixa estança on estan instal·lades, per tant, poden provocar problemes en la sortida de fums que, al seu torn, poden generar emissions perilloses de monòxid de carboni a l’interior de l’habitatge.
Les calderes estanques, obligatòries des de llavors, proporcionen molta més seguretat i una eficiència energètica molt superior en disposar d’un circuit de combustió tancat i ventilació exterior forçada, com hem pogut comprovar a l’apartat anterior.
A més, la Directiva sobre el disseny ecològic Ecodesign, més coneguda com a ErP, estableix els requisits mínims relatius a l’eficiència energètica d’emissions i de nivells de soroll per als equips que produeixin calor, dipòsits i calderes de fins a 400 kWh i 2.000 litres.
En aquest sentit, l’ErP defineix:
- Nivells mínims d’eficiència que han de tenir les calderes.
- Emissions màximes de NOx (òxids de nitrogen).
- Nivells de soroll per a bombes de calor, bombes de calor ACS, termos elèctrics i calderes de tota mena.
- El nivell màxim de pèrdues tèrmiques en els dipòsits d’aigua calenta sanitària.
Aquesta normativa de l’any 2015 és la que estableix que les úniques calderes que es poden comercialitzar i instal·lar són les calderes de condensació, tot i que es poden mantenir les calderes estanques o les atmosfèriques sempre que superin les inspeccions periòdiques de gas. El que es prohibeix és la fabricació de calderes atmosfèriques o la instal·lació de calderes estanques noves.
A continuació podem veure un exemple del tipus d’etiqueta que acompanya tota caldera que es comercialitza des de l’any 2015, en aquest cas, per a una caldera mixta, que són les que generen calefacció i aigua calenta sanitària:
És molt important repetir que les calderes estanques i atmosfèriques, mentre superin la inspecció de gas, es poden continuar utilitzant, malgrat que, en aquests moments, està prohibit comercialitzar-les.
L’alternativa actual: caldera de condensació
En l’actualitat, l’única alternativa a les calderes estanques són les calderes de condensació, ja que, com hem indicat per les normatives actuals, estem obligats a complir un seguit de requisits i normatives a l’hora d’instal·lar calderes noves. També has de saber que tota caldera de condensació també és estanca. De qualsevol manera, optar per una caldera de condensació només ens proporcionarà avantatges, entre els quals podem esmentar els següents:
Més eficiència i estalvi
Les calderes de condensació aprofiten la calor latent que, com ja hem vist, és la que es produeix amb el canvi d’estat gasós a líquid dins de la caldera. En altres tipus de calderes, aquesta calor procedent del vapor d’aigua que es genera a l’interior no es reaprofita, mentre que en les calderes de condensació sí que es reaprofita i, per tant, consumeixen menys gas i contribueixen directament a l’estalvi energètic.
El rendiment típic és d’entre un 92% i un 106% per a les calderes de condensació enfront del 85% al 90% en una caldera estanca convencional. Això vol dir que aprofiten en aquests percentatges el gas natural que se subministra a cada tipus de caldera.
Més segures i ecològiques
Les calderes de condensació redueixen en un 70% les emissions de diòxid de carboni (CO2) i d’òxid de nitrogen (NOx), per la qual cosa són un dels sistemes més respectuosos amb el planeta a l’hora d’escalfar el nostre habitatge o proporcionar aigua calenta. Quant a la seguretat de les calderes de condensació en comparació amb les estanques, serien de característiques similars, ja que, en tots dos casos, eviten la fuita de gasos a l’exterior. En qualsevol cas, sempre és obligatori disposar de reixetes de ventilació per augmentar la seguretat de les estances en les quals estan instal·lades.
He de canviar la meva caldera estanca si funciona?
No cal canviar la caldera estanca si aquesta es troba en funcionament i supera la inspecció periòdica corresponent.
Preguntes freqüents sobre calderes estanques
És il·legal tenir una caldera estanca?
No, el que no es pot fer és instal·lar calderes estanques en l’actualitat; com hem comentat, des de l’any 2015, es poden instal·lar calderes de condensació i mantenir les calderes estanques que ja existien.
L’haig de canviar si funciona?
No és obligatori canviar-la, però sí que es pot valorar al cap de cert temps si per raons d’eficiència energètica o consum ens interessa més instal·lar una caldera de condensació.
Per què ja no s’instal·len estanques “convencionals”?
Per eficiència ErP, les calderes de condensació són més eficients i, d’aquesta manera, estalviem en consum i, a més, guanyem en confort.
Una caldera de condensació és també estanca?
Sí, totes les calderes de condensació, a més, són estanques.
Puc evacuar per façana amb una estanca?
Només es pot evacuar per la façana en cas que estigui permès; el que és normal és evacuar per la coberta de l’edifici, encara que amb les calderes de condensació i amb baix índex de NOx, poden produir-se excepcions, així com en el cas dels habitatges unifamiliars que requereixen estudis a mida.
Tinc xemeneia col·lectiva (shunt), quines opcions hi ha?
Les xemeneies col·lectives (denominades shunt) són les que desemboquen en una xemeneia col·lectiva, és a dir, són aquelles en què petites xemeneies procedents de cada un dels habitatges desemboquen en una xemeneia superior. En aquests casos, el més convenient és consultar amb un instal·lador autoritzat les modificacions que s’hi han de fer o com adaptar la caldera a aquesta mena d’instal·lacions.
