Què és el biogàs i les seves característiques principals

Descobreix què és el biogàs, les seves quatre etapes d’obtenció, els avantatges i desavantatges. Coneix com Nedgia lidera a Espanya transformant-lo en biometà per a la teva llar.

Resum ràpid

1. Definició: el biogàs és un gas renovable que s’obté per la descomposició anaeròbia de matèria orgànica.
2. Avantatge clau: impulsa l’economia circular i fomenta la independència energètica.
3. El paper de Nedgia: duem a terme el procés de purificació d’aquest gas (biogàs) per injectar-lo posteriorment a la xarxa. D’aquesta manera, arriba a les llars en condicions òptimes d’aprofitament per ser utilitzat com a aigua calenta o calefacció.

Què és el biogàs i les seves principals característiques

El biogàs és un tipus de gas renovable que s’obté gràcies a un procés denominat “digestió anaeròbia” dels materials orgànics descrits com a biodegradables: residus orgànics d’origen domèstic, industrial, agrícola, llots de depuradores i fems procedents d’explotacions ramaderes.

La matèria que s’utilitza per crear biogàs són les deixalles de l’agricultura, com els fems i altres tipus de deixalles que provenen d’infraestructures municipals com l’aigua o les escombraries.  

Del biogàs al biometà: l’avantatge de l’upgrading o purificació

El biogàs està compost per metà (CH₄) en una proporció que va del 40% al 70% i per diòxid de carboni (CO₂) en una proporció entre un 60% i un 30%; a més, podem trobar-hi altres components com hidrogen (H₂), nitrogen (N₂), oxigen (O₂) i sulfur d’hidrogen (H₂S). Quan el biogàs passa posteriorment per una purificació o upgrading i es converteix en biometà o gas verd pot ser injectat a les xarxes que ja distribueixen gas natural, fet que permet que el consumidor l’utilitzi amb les mateixes prestacions que el gas natural. Quan transformem el biogàs en biometà, el percentatge de metà present en la fórmula és de més del 90%.

Com es crea i s’obté el biogàs

El biogàs s’aconsegueix gràcies a processos de descomposició biològica en absència d’oxigen (anaerobis). D’aquesta manera, la matèria que incorporem en relació amb un tipus determinat de bacteris són els que permeten generar biogàs. Aquest procés es pot dur a terme als mateixos abocadors o als “digestors anaerobis”. Aquests “digestors” són grans plantes on es pot obtenir biogàs d’una manera més ràpida que la que aconseguiríem si el procés es fes de forma natural. Solen tenir forma de carpa i s’hi diposita la matèria orgànica a una temperatura definida i durant un temps determinat que permeten obtenir més quantitat de metà. El biogàs que es genera s’ha de refinar per poder injectar-se a les xarxes de gas.

Un dels aspectes clau per a l’obtenció de biogàs és la barreja de matèria primera o residus orgànics, ja que depenent del producte entrant s’aconseguirà un biogàs amb unes característiques determinades.

Un altre dels aspectes clau és el disseny de la planta de digestió. En funció de la dieta, serà convenient dissenyar la planta d’una manera específica i els residus hauran de fer la digestió durant un nombre de dies concrets (cosa que afecta la mida dels biodigestors) i a una temperatura determinada. El disseny marcarà l’eficiència en la producció de biogàs i la rendibilitat del projecte.

El procés biològic es divideix en quatre fases:

• Hidròlisi: Les molècules orgàniques complexes (carbohidrats, greixos, proteïnes) es descomponen en compostos més simples. 
• Acidogènesi: Els compostos simples es transformen en àcids grassos volàtils, alcohols, CO₂ i H₂. 
• Acetogènesi: Els productes de l’etapa anterior es converteixen en acetat, H₂ i CO₂. 
• Metanogènesi: Microorganismes metanogènics converteixen l’acetat, H₂ i CO₂ en biogàs, format principalment per metà (60%) i diòxid de carboni.

Avantatges i desavantatges del biogàs

El biogàs presenta un gran nombre d’avantatges pel fet que des del primer moment utilitzem com a matèria primera la que estava prevista com a rebuig.

Entre els avantatges més importants podem esmentar els següents:

• La possibilitat de ser independents energèticament en disposar de múltiples recursos al nostre propi país que permeten substituir altres fonts d’energia que actualment hem d’importar.
• La possibilitat de diversificar l’activitat econòmica de moltes empreses que es dediquen a altres sectors, com la ramaderia o la gestió dels residus. Aquestes empreses poden obtenir grans beneficis amb la comercialització del biogàs resultant o utilitzant-lo directament per a la seva pròpia explotació.
• Reducció dels gasos d’efecte hivernacle en utilitzar una de les fonts de CO₂ més contaminants com són els residus ramaders, en concret, els fems bovins.
• Transformació de la imatge del sector ramader, que permet augmentar la rendibilitat de negocis que es troben estancats i convertir-los en una professió moderna i respectuosa amb el medi ambient.
• El digestat, que és la matèria que queda després de tot el procés de biometanització, es pot utilitzar com a fertilitzant.
• En el cas dels usuaris de Nedgia, al contrari del que passa amb altres empreses del sector energètic, Nedgia ja disposa d’una infraestructura centralitzada i lliura el gas ja depurat directament a través de la seva xarxa. És a dir, només hi ha un canvi, imperceptible per a l’usuari final, en el gas que es lliura, que passa de ser comprat a tercers països a ser produït per la mateixa empresa.

Entre els desavantatges, es podrien destacar els següents:

• La generació individual de biogàs implica la inversió en biodigestors i en sistemes de purificació o upgrading.
• L’emmagatzematge i el tractament de grans volums de matèria orgànica poden arribar a generar olors, que són fàcilment esmenables mitjançant sistemes de control automatitzats.
• Els processos implicats poden comportar l’emissió de determinats gasos contaminants, la supervisió dels quals és clau per protegir la salut i l’entorn.
• L’activitat de les instal·lacions de biometanització també implica un increment del trànsit de camions de gran tonatge, la qual cosa pot afectar la circulació a les zones on se situen. Cal considerar no només la seva instal·lació, sinó també fer-ne una planificació logística.
• Les grans dimensions d’algunes plantes fan especialment important una gestió ambiental rigorosa per prevenir possibles impactes sobre sòls i aqüífers. Convé prestar atenció al consum d’aigua associat a aquests tractaments, i és fonamental integrar aquestes instal·lacions en una planificació sostenible del seu ús.

El potencial a Espanya: Nedgia lidera la injecció de biometà

Espanya té un potencial molt alt de producció de biogàs i, per tant, de distribució de biometà. Segons SEDIGAS, Associació Espanyola del Gas, Espanya disposa d’un potencial total accessible de 163 TWh/any de biometà, cosa que implica la construcció d’unes 2.300 plantes distribuïdes per tot el territori nacional. En termes econòmics, s’estima una inversió total de 40.495 milions d’euros, que representa un 3,61% del PIB nacional, i una creació d’uns 62.000 llocs de treball directes i indirectes associats a l’operació i el manteniment de les plantes. Mentre altres companyies energètiques tenen projectes de biogàs en fase d’estudi, Nedgia ja està treballant en línia amb el “Full de ruta per al biogàs” marcat per l’IDAE per al 2030, que pretén multiplicar gairebé per quatre la producció de biogàs. Actualment, a Nedgia tenim catorze plantes que estan injectant biogàs a la xarxa gasista que pots consultar al nostre portal de sostenibilitat.

Preguntes freqüents sobre el biogàs

1. Per a què serveix el biogàs?
   Per generar calor, electricitat o per ser injectat a la xarxa gasista.
2. Quins residus s’usen per produir biogàs?
   Per obtenir biogàs s’utilitzen tota mena de residus, des dels fems i els fangs de plantes depuradores fins als residus agroindustrials i els residus orgànics urbans.