L’impost d’hidrocarburs és un impost especial i indirecte que s’aplica a tots els combustibles que són utilitzats com a carburant.
Què és l’impost als hidrocarburs
Els hidrocarburs són compostos orgànics formats per àtoms d’hidrogen i carboni.
Es presenten en estat líquid, sòlid o gasós i els seus àmbits d’utilitat engloben des dels usos industrials (creació de plàstic, tinta, goma o fibres sintètiques) fins als usos particulars, com la gasolina, el gasoil o el gas, i que es fan servir per a la mobilitat o per cuinar, escalfar les cases o dutxar-se.
L’impost sobre hidrocarburs és un més dels impostos que hi ha a Espanya. Aquest en concret s’aplica als carburants i no és l’únic impost, perquè també ha d’abonar l’IVA i altres impostos de caràcter regional com el "cèntim sanitari", ja en desús per sentència judicial tal com veurem posteriorment.
Com afecta els diferents hidrocarburs?
L’impost sobre hidrocarburs està dissenyat en origen com un impost indirecte i d’aplicació extrafiscal que es dirigeix al consum d’hidrocarburs.
De competència estatal, es tracta d’un impost que s’aplica als productes en els quals hi ha consums de combustibles o carburants. L’aplicació de l’impost es va implantar amb la Llei 38 de 1992 i també a través del Reial decret 1165 de 1995.
Els hidrocarburs presents en l’actualitat són la gasolina amb plom o sense, l’oli lleuger, el querosè, altres olis mitjans, el gasoil, el fuel, el gas liquat de petroli (GLP), el gas natural, el bioetanol, el biodièsel, els biocarburants i els biocombustibles de tota mena, com el biogàs en forma de biometà o també denominat gas verd que estem distribuint actualment des de Nedgia. No serien hidrocarburs el carbó, el lignit i la torba.
L’impost sobre hidrocarburs no persegueix simplement la recaptació. L’origen i la implementació d’aquest impost pretén des del primer moment salvaguardar el medi ambient i reduir la dependència energètica.
Es tracta d’un impost per regular les emissions de CO2 provocades per l’ús de carburants des d’usuaris a escala particular fins a empreses.
Per tant, en l’actualitat, queden exempts d’abonar aquest impost tots els usuaris particulars i empreses que facin servir biocombustibles i biocarburants. A més de reduir la dependència energètica, el seu impacte sobre el medi ambient és molt menor, en aprofitar l’economia circular, l’economia local i ser de fàcil distribució, com ja hem vist amb l’exemple del gas verd, distribuït per Nedgia.
Si ens centrem específicament en l’impost als hidrocarburs, podem dir que es tracta d’un impost que és recaptat en l’àmbit estatal i, per tant, és la Hisenda Espanyola o Agència Tributària la que s’encarrega de regular-lo i que els usuaris l’abonin per les vies necessàries.
Per poder establir una regla senzilla, es va fixar en 1.000 litres el gravamen a partir del qual s’imposa aquest impost. Cada combustible té un gravamen diferent en funció d’una sèrie de paràmetres que estableix l’Agència Tributària, de manera que els gravàmens per als diferents tipus d’hidrocarburs, que s’abonen a l’Agència Tributària, s’estableixen amb els imports següents:
- Gasolina sense plom 97 octans: 431,92 euros per cada 1.000 litres o 0,432 euros per litre.
- Gasolina amb plom: 433,79 euros per cada 1.000 litres o 0,433 euros per litre.
- Altres gasolines sense plom: 400,69 euros per cada 1.000 litres o 0,401 euros per litre.
- Gasoil d’automoció: aquest és el cas que més ha pujat, ja que ha passat de 307 euros per cada 100 litres a 407 euros per cada 100 litres des del gener del 2025. Podem afirmar que el 42% del preu del “dièsel” a Espanya correspon a impostos, fet que mostra la clara tendència europeista a eliminar aquest combustible i limitar-ne l’ús perquè la ciutadania valori altres alternatives.
- Gasoil com a carburant: es paguen 78,71 euros per cada 1.000 litres.
- Fuels: 14 euros per cada 1.000 litres.
- Gasoil d’ús agrícola o pesquer: exempt de càrrega fiscal.
- Biodièsel com a carburant: 307 euros per cada 1.000 litres o 0,307 euros per litre.
- Altres usos del biodièsel: 78,71 euros per cada 1.000 litres o 0,078 euros per litre.
Com ja havíem comentat, aquest només seria l’impost sobre hidrocarburs. A aquest impost, de cara a l’usuari final, caldria afegir-li un 21% d’IVA i els possibles gravàmens extraordinaris, com el cèntim sanitari ja esmentat.
En concret, aquest últim, el “cèntim sanitari”, es va sumar des de l’1 de gener de 2013 a l’impost d’hidrocarburs. Ara fa un any, el Tribunal Suprem va declarar il·legal el "cèntim sanitari" que es va aplicar des d’aquestes dates, i fins i tot en els anys 2011 i 2012, i s’ha obert la porta a devolucions de milers de milions que es poden gestionar a través d’aquesta pàgina de l’Agència Tributària: Sol·licitud de devolució de l’IVMDH (cèntim sanitari).
Si vols sol·licitar la teva devolució, només has de seguir els passos que indica el portal de l’Agència Tributària.
L’abonament de l’impost d’hidrocarburs s’aplica a tot el territori espanyol, excepte Canàries, Ceuta i Melilla.
També és important saber que fins al 2019 el gravamen que s’aplicava era diferent per comunitat autònoma, i que es gravava d’una manera més alta Madrid, La Rioja, País Basc, Navarra, Extremadura, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó i Aragó. A partir del 2019, aquest impost s’ha aplicat homogèniament, a causa de les queixes constants per part d’aquestes comunitats.
Com afecta aquest impost específicament el gas natural?
Si ets usuari de gas natural de caràcter particular o empresarial, hi ha un lloc a la factura en què es detalla específicament la quantitat que has d’abonar per l’impost sobre hidrocarburs. Com ja hem assenyalat abans en el nostre article “Com entendre la meva factura de gas natural?”, la factura del gas, a l’apartat “Detall de la teva facturació”, està composta pels conceptes essencials següents.
Els conceptes essencials que hi figuren són:
- Període de facturació. L’interval de temps que ens facturaran per l’energia consumida.
- Producte i tarifa. El nom del producte o servei que hem contractat juntament amb la tarifa contractada.
- Consum de gas. Aquí és on s’inclou l’impost especial sobre hidrocarburs i el lloguer del comptador.
- Descomptes aplicables.
- Total de gas natural. És la suma dels imports de subministrament, sense l’IVA ni els serveis extres.
- Total a pagar. És la suma dels imports incloent-hi l’IVA i els serveis derivats.
Com ja hem comentat, l’impost sobre hidrocarburs del gas natural sorgeix l’any 2013. Una taxa que, en principi, correspon pagar per emetre i generar diòxid de carboni cap a l’atmosfera. La seva finalitat, per tant, és tractar de reduir l’emissió de CO2 i ajudar a regular el consum de gas natural entre les persones. Cal assenyalar en aquest punt que el gas natural és un dels hidrocarburs menys contaminants i és considerat com a energia de transició a altres menys contaminants, perquè les seves emissions no deterioren tant el medi ambient.
El cas del gas natural és particular; si bé havíem vist les diferents taxes que corresponien pagar en el cas dels hidrocarburs líquids, al gas natural, en tractar-se d’un carburant en estat gasós, li pertoquen els anomenats gigajoules, ja que es mesura en termes energètics. La taxa sobre hidrocarburs de gas natural s’aplica amb un cost de 0,00234 euros per cada kWh consumit. És a dir, si tenim en compte el consum mitjà de gas a Espanya, que ja tractem en el nostre article “Quin és el consum mitjà d’una casa”, podem afirmar que en una casa de tipus mitjà que consumeix gas per cuinar, escalfar l’aigua i com a calefacció i que té, per tant, una mitjana de consum de 7.921 kWh, només hauríem de multiplicar per 0,00234 euros i ja sabríem la part que correspon a l’impost d’hidrocarburs: en aquest cas, 18,5 euros.
En resum, podem afirmar que la quantitat que es paga no és fixa. Per aquest motiu, a fi de reduir el consum de gas i, en paral·lel, disminuir el percentatge d’impostos que paguem associats al seu ús, és vital promoure mesures per millorar-ne l’estalvi, bé escurçant les dutxes, optimitzant l’ús de la calefacció utilitzant parts concretes de la casa, o bé recordant les famoses MAES, o mesures d’estalvi energètic, que ja hem tractat en aquest blog. D’aquesta manera, rebaixarem el pagament de l’impost i contribuirem a millorar el medi ambient.
Hi ha possibles exempcions?
Sí, hi ha exempcions i possibles devolucions.
En el cas de les exempcions trobem:
- El gas natural quan es fa servir per a usos que no incloguin el carburant o el combustible.
- Proveir carburant en la navegació aèria i marítima.
- Transports per ferrocarril o en treballs de dragatge.
- Construccions, proves i manteniments d’embarcacions i aeronaus.
- Projectes de prova de productes menys contaminants.
En el cas de les devolucions, s’apliquen a dos casos concrets:
- Devolució parcial en el cas del gasoil per a ús professional. Si el carburant s’utilitza per transportar mercaderies per carretera, o en el transport de passatgers i taxis.
- Devolució en activitats vinculades al camp: agricultura, horticultura, ramaderia i silvicultura.
