Biomassa: què és, tipus i la seva transformació en gas renovable

Descobreix què és la biomassa, els principals tipus que n’hi ha i com aquesta font d’energia sostenible evoluciona cap al biogàs i el biometà.

La biomassa és la fracció biodegradable de determinats residus que aprofita la matèria orgànica usada per produir energia.
Tipus principals de biomassa: biomassa natural, biomassa residual i biomassa produïda per cultius energètics.
Com es transforma en energia: la transformació en energia es produeix gràcies a processos tèrmics o de transformació. Els usos tèrmics, que habitualment es fan a través de la crema de tota mena de residus forestals o en forma de biometà o gas verd, que es pot injectar a la xarxa de gas que ja opera actualment, la qual cosa produeix molta menys contaminació atmosfèrica, ja que no es genera mitjançant la crema.
Avantatges mediambientals: la biomassa és fonamental per donar una segona vida als residus mediambientals, i ajuda a eliminar-los i a generar energia sense recórrer a combustibles tradicionals.
Paper en l’economia circular: el paper de la biomassa és fonamental en l’economia circular, ja que ajuda a transformar els residus en energia.
Biomassa vs. biometà: tot i que en tots dos casos la seva procedència és d’origen orgànic o residual, el biometà, que posteriorment es transforma en gas verd o biogàs, utilitza processos de distribució molt més senzills, ja que es pot injectar a les xarxes actuals amb molta més facilitat. En molts casos també és menys contaminant que la biomassa, ja que té processos de creació molt més respectuosos amb el medi ambient.

Què és la biomassa?

Segons la normativa del Parlament Europeu, relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables, la biomassa és “la fracció biodegradable dels productes, residus i deixalles d’origen biològic procedents d’activitats agràries, incloses les substàncies d’origen vegetal i d’origen animal, de la silvicultura i de les indústries connexes, incloses la pesca i l’aqüicultura, així com la fracció biodegradable dels residus, inclosos els residus industrials i municipals d’origen biològic”.

La biomassa és una matèria orgànica que es transforma per poder ser utilitzada com a font d’energia. Per l’àmplia definició que acabem d’esmentar per la directiva europea, la biomassa abasta un ampli conjunt de matèries orgàniques que es defineixen per la seva heterogeneïtat, tant en l’origen com en la naturalesa intrínseca, i es pot considerar neutral en les seves emissions si les fonts de les quals procedeix són sostenibles i gestionades correctament per a la generació d’energia. Aquest balanç neutral es refereix a l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, que poden ser majors o menors, en funció dels mètodes utilitzats per a la generació.

Quins tipus de biomassa hi ha?

El recurs natural més habitual en la generació de bioenergia procedent de la biomassa és la fusta, que habitualment s’utilitza en forma de pèl·lets, estelles, briquetes, serradures o llenya. Amb la combustió d’aquests elements procedents de la fusta i amb altres elements d’origen vegetal habitualment produïm calor, combustibles o electricitat. A Espanya disposem d’una agricultura i ramaderia extenses i d’una àmplia producció agrícola i ramadera, que també és font de biomassa i que ens ha permès generar determinades energies com el biogàs o gas verd.

La biomassa es divideix en tres grans grups:

Biomassa natural: produïda en la naturalesa sense la intervenció humana. Seria el cas de la fusta.
Biomassa residual: residus de naturalesa orgànica que originem els humans o els animals. La biomassa residual és clau per a la sostenibilitat i la producció de biometà, ja que els fems són un dels residus més importants per a la seva generació. També s’inclouen en aquesta classificació els residus procedents de les aigües residuals anomenats llots o els residus sòlids urbans (fracció orgànica).
Biomassa produïda per cultius energètics: cultius destinats específicament a la creació de biomassa. Hi podem trobar el gira-sol o la remolatxa sucrera. Aquest és l’ús menys ecològic, atès que destina grans hectàrees de terreny a un ús energètic i no contribueix a l’economia circular.

Avantatges i desavantatges de la biomassa

Si haguéssim d’enumerar els avantatges de la biomassa a escala general podríem esmentar-ne els següents:

Generació d’ocupació a escala local i, especialment, en zones rurals o en depressió; un exemple n’és el nostre biogàs, que ha revitalitzat el sector ramader amb alternatives a la venda tradicional de carn i llet a les ramaderies bovines, la qual cosa ha enfortit zones en depressió.
Reducció de les emissions de carboni i sofre gràcies a la utilització de grans quantitats d’escombraries i deixalles, en ser utilitzades per generar biomassa (no és el cas dels pèl·lets, que procedeixen de fusta i rostolls). Això és el que podem anomenar economia circular, que és aquella que permet generar recursos a partir dels residus.
La seguretat és més gran en el transport i l’emmagatzematge en comparació de les fonts d’energia tradicionals. En el cas del gas verd és encara més segur, ja que no s’ha de transportar pels mitjans tradicionals com els pèl·lets.
A més, es genera un actiu a escala nacional, atès que es pot garantir el subministrament d’energia sense dependre d’altres països. Aquest és el cas del gas verd, que ens permet generar gas per subministrar-lo a la xarxa gasística tradicional i, per tant, es converteix en un gas que podem denominar renovable.

Pel que fa als desavantatges de la biomassa:

Els fertilitzants nitrogenats emprats en les produccions agrícoles contaminen el medi ambient. Aquest és el cas de la biomassa procedent de cultius creats específicament, com els cultius denominats “energètics”.
Pèrdua d’àrees forestals a favor de les plantacions d’aquestes espècies vegetals. Això és molt notable en el cas de les plantacions d’arbres destinades a la producció de pèl·lets, en les quals es prioritzen les espècies que creixen ràpid, com l’eucaliptus.
Utilitza grans quantitats d’aigua en el cas de les plantacions agrícoles creades especialment per a la creació de biomassa.
Ús d’eines, maquinària i transport que empren combustibles tradicionals per a la producció de biomassa, la qual cosa acaba resultant en més efecte hivernacle i desforestació.
Les emissions de partícules que genera la biomassa són notables quan es fan de manera deliberada i sense una gestió correcta.

Del biogàs al biometà: l’evolució de la biomassa

La biomassa residual, en les seves diferents formes (fems, aigües residuals i residus domèstics), es pot convertir en biometà, que posteriorment es transforma en gas verd o biogàs gràcies a l’upgrading.

La “neteja” del biogàs s’anomena upgrading i és una tècnica que consisteix a concentrar metà i eliminar els gasos no desitjats. Aquest procés, per al qual hi ha nombroses tecnologies disponibles (membranes, PSA, amines…), permet introduir a la xarxa gasista un gas (biometà) que compleix l’especificació de qualitat exigida en la legislació (PD-01), la qual, entre d’altres, requereix un mínim del 90% de metà per ser comercialitzat.

Com que presenta aquesta quantitat de metà, el biometà o gas verd és fàcilment transportable per la xarxa gasística actual, la qual cosa fa que sigui un gas renovable fàcil de distribuir. Aquesta és una de les principals efectives, l’absència d’inversió en les infraestructures que arriben al consumidor final, davant les que són necessàries per a l’ús de la biomassa procedent de la fusta a través de xarxes de calor i fred o per l’ús de pèl·lets en calefacció domèstica, que requereixen grans inversions per poder ser aprofitades. El gas verd ja és una realitat i està operatiu; cada vegada genera més oportunitats i creix en nombre de plantes de manera exponencial els darrers anys.

Usos principals de la biomassa a la llar i la indústria

Els principals usos de la biomassa es poden resumir en els següents:

Usos tèrmics: la biomassa és el component fonamental de les calderes propulsades per biomassa (habitualment mitjançant pèl·lets, altament contaminants) i també mitjançant la distribució organitzada per a domicilis particulars i indústria mitjançant les xarxes de calor, que disposen de centrals de generació i distribució per fer arribar l’energia.
Producció d’electricitat: com que és una font d’energia, la biomassa s’utilitza com altres fonts d’energia (eòlica, gas natural o hidràulica).
El biometà o gas verd com a energia de futur: les diferències entre l’energia procedent de la biomassa a través d’una xarxa de calor o directament mitjançant la crema de pèl·lets a la llar i les empreses que subministren gas verd o biometà a través de les canalitzacions de gas natural són importants:
1. El gas verd proporciona llibertat a l’hora d’escollir la comercialitzadora desitjada per al consum de gas natural. Les xarxes de calor i fred obliguen a subscriure contractes de permanència a diversos anys.
2. El gas verd o biometà distribuït és menys contaminant. Les centrals de calor i fred utilitzen nombroses matèries contaminants per poder distribuir la calor o el fred, com els pèl·lets, la qual cosa genera molta contaminació al seu voltant. Això ens permet ser neutrals en les nostres emissions de CO₂ i contribuir a reduir l’efecte hivernacle cada vegada que és utilitzat.
3. El gas verd o biometà arriba a les cases i a les empreses mitjançant la xarxa de gas creada prèviament i sense necessitat de canviar cap instal·lació. Les xarxes de calor i fred estan encara en el procés de generar canalitzacions per arribar des dels afores a les ciutats i els pobles.
GNV o gas natural vehicular: a més del gas que ens arriba a través de les canalitzacions existents, el gas natural es pot utilitzar en mitjans de transport, mentre que la biomassa no es pot utilitzar com a combustible. A més, el gas natural vehicular disposa del certificat ECO, molt utilitzat en flotes de vehicles de grans empreses o empreses locals de transport o missatgeria.

Preguntes freqüents sobre biomassa i energia

La biomassa és una energia totalment neta?
Tot depèn del seu origen i de la gestió que se’n faci posteriorment. Si parlem de la biomassa que s’utilitza popularment en forma de pèl·lets, no és neta. Al contrari, la crema de pèl·lets en llars o en xarxes de calor i fred és una font de contaminació important. Però si parlem d’un altre tipus d’energies, com el gas verd, sí que podem assegurar que es tracta d’una energia neutral en emissions de Co₂, ja que procedeix dels residus, la qual cosa s’anomena balanç net zero, perquè el CO₂ alliberat durant la seva combustió va ser absorbit prèviament de l’atmosfera per la matèria orgànica (plantes, residus).
Quina diferència hi ha entre biomassa i biometà?
La principal diferència és que la biomassa és la matèria orgànica base (residus agrícoles, forestals, orgànics) usada com a combustible sòlid o per produir energia, mentre que el gas verd (biometà) és un combustible gasós refinat, obtingut a partir de la descomposició o tractament d’aquesta matèria orgànica.
Puc usar biometà en la meva caldera de gas actual?
Per descomptat, el biometà o gas verd funciona amb les actuals calderes de condensació.
D’on surt la biomassa per generar gas?
La biomassa per generar gas procedeix principalment dels residus ramaders, els residus municipals i les aigües residuals.
És inesgotable aquest tipus d’energia?
Aquest tipus d’energia és inesgotable perquè procedeix dels residus, només és necessària la capacitat de transformació, que des de Nedgia estem potenciant mitjançant aliances amb múltiples actors de la indústria per poder materialitzar un futur en el qual l’economia circular, la descarbonització i el subministrament de procedència nacional de l’energia siguin una realitat.