El permafrost, el qual suposa un quart del total de la superfície de la Terra, és una barreja de terra, roques i sorra que es manté unida pel gel. La seva fosa suposa una amenaça per a l’humà, ja que pot alliberar gasos d’efecte hivernacle.
Resum ràpid
- El permafrost és sòl, roca o sediment que roman congelat durant almenys dos anys.
- Es troba sobretot en regions fredes com Sibèria, Alaska, el Canadà o Groenlàndia.
- No és el mateix que una glacera: el permafrost és terreny congelat, no una massa de gel en moviment.
- El seu desglaç preocupa perquè pot alliberar CO₂ i metà.
- Aquest procés pot reforçar l’escalfament global.
Què és el permafrost?
El permafrost és una capa de sòl, roca o sediments que ha romàs congelada durant més de dos anys. El seu contingut pot incloure terra, sorra, restes orgàniques o gasos atrapats en zones fredes del planeta. També es pot anomenar permagel o terra permanentment congelat o gelat.
Normalment, aquesta capa de la Terra ha romàs congelada durant molts més anys que els dos que s’estableixen com a norma perquè pugui ser denominat permafrost. Habitualment, aquesta capa de la Terra ha romàs congelada durant segles.
El permafrost compleix diverses funcions:
- Actua com a refrigerant natural del planeta, ja que permet que les temperatures es mantinguin constants i que, en determinades zones, actuï equilibrant el clima i el faci més suportable, especialment en zones de molt fred.
- Manté a ratlla el carboni del planeta. Una de les principals característiques del permafrost és que permet emmagatzemar el carboni del planeta, és a dir, actua com un protector natural davant del canvi climàtic i ens permet reduir les quantitats de CO2 que emetem. Segons les estimacions, el permafrost acumula prop d’1,5 tones de carboni, que no són alliberades a l’atmosfera.
- Permet l’edificació d’habitatges en zones totalment recòndites, ja que crea un sòl ferm sobre el qual es pot construir: el 60% de la superfície de Rússia està construïda sobre permafrost.
El permafrost és fonamental per a la vida i per sostenir l’equilibri del planeta. No s’entendria la vida sense permafrost, ja que forma part de la mateixa naturalesa.
Permafrost significat: què vol dir aquest terme
L’origen de la paraula permafrost prové de l’anglès i es tracta d’un acrònim compost per la unió de dos termes: permanent (permanent) i frost (gelat o gebre). És a dir, significa “sòl permanentment congelat”, i es refereix a les capes del subsol que es mantenen a una temperatura igual o inferior a 0 °C durant almenys dos anys consecutius.
En català s’utilitzen altres variants, com permagel, per denominar-lo. Cal assenyalar que, perquè es pugui considerar permafrost, s’ha de mantenir congelat durant almenys dos anys, però realment aquest període de temps és molt petit, tenint en compte l’antiguitat real del permafrost que hi ha al planeta.
Diferències entre permafrost, glacera, gel estacional i capa activa
| Concepte | Què és | Diferència principal |
| Permafrost | Sòl o roca congelada durant almenys dos anys | És terreny congelat, no una massa de gel |
| Glacera | Gran massa de gel acumulada i en moviment | Està formada principalment per gel compacte |
| Gel estacional | Gel o terra congelat temporalment | Es descongela cada any |
| Capa activa | Capa superior que es congela i descongela cada temporada | Està damunt del permafrost |
On es troba el permafrost?
El permafrost es troba majoritàriament a l’hemisferi Nord, que conté el 25% del permafrost del planeta. En aquesta zona, es troba fonamentalment a la regió de l’Àrtic, particularment, en llocs de Rússia-Sibèria —conegut com a permafrost siberià—, els Estats Units (Alaska), el Canadà i Dinamarca (Groenlàndia). En el cas d’Espanya, es troba en zones d’alta muntanya, però en quantitats mínimes que no són ressenyables.
Per què s’està fonent el permafrost?
El permafrost s’està descongelant per l’escalfament de la Terra. Un estudi realitzat recentment per la revista Nature Climate Change indica que, si augmentés la temperatura en 1 ºC sobre els nivells previs a la industrialització, el permafrost que desapareixeria seria una mica més gran que la grandària de l’Índia, és a dir, quatre milions de quilòmetres quadrats. Si aquest augment fos de 2 °C, arribaríem a perdre el 40% del permafrost que hi ha a la Terra. L’Acord de París ha fixat com a objectiu establir l’escalfament global a menys de 2 °C i intentar mantenir-lo a 1,5 °C, la qual cosa permetria mantenir gran part del permafrost del planeta. Aquest escalfament està sent especialment acusat a les regions àrtiques, on hi ha un gran volum de permafrost.
Conseqüències del desgel del permafrost
Alliberament de CO₂ i metà
El permafrost, atès que conté una gran quantitat de matèria orgànica, és molt propens a alliberar gasos d’efecte hivernacle com el CO2 i el metà. L’alliberament d’aquests gasos d’efecte hivernacle com el metà o el carboni, causants de l’augment del CO2, provoca l’eliminació de la capa d’ozó, la qual ens permet protegir-nos dels raigs solars i mantenir les temperatures del planeta constants. El carboni que s’acumula en el permafrost no és un carboni que pugui ser assimilat per la Terra, i això augmentaria de manera artificial el canvi climàtic, com veurem a l’apartat següent.
Retroalimentació del canvi climàtic
La pujada de les temperatures provoca un cercle viciós respecte al permafrost. En pujar les temperatures, es descongela més permafrost i això produeix que s’alliberin més gasos d’efecte hivernacle, com ja vèiem al punt anterior; en alliberar-se determinats gasos, augmenta el CO2 i s’accelera novament el desglaç. Tot això afecta el canvi climàtic, ja que es provoca l’augment de les temperatures.
Impacte en infraestructures i ecosistemes
El desglaç del permafrost provoca migracions massives de persones que no poden continuar residint a les zones en què el permafrost és fonamental per a la vida. Al seu torn, es produeixen migracions massives d’animals, la qual cosa produeix la concentració d’espècies que no estan destinades a conviure de manera natural. Això provoca la desorientació i la desaparició de múltiples espècies animals. Les rutes de gel, tal com les denominen les poblacions que habiten en zones amb abundant permafrost, s’utilitzen des de fa segles per saber per on caçar i navegar. Si el permafrost es fon, no sabran quines són les rutes més segures per navegar.
Virus, bacteris i restes orgàniques congelades
En augmentar les temperatures també poden donar-se plagues d’insectes o alliberar-se determinats virus que estaven ocults o congelats des de fa anys gràcies al permafrost. A més, nombrosos virus estan congelats gràcies al permafrost. Fins i tot epidèmies com l’àntrax s’han vist revifades pel desglaç del permafrost. L’any 2016, a Sibèria, en desfer-se el permafrost es van alliberar virus de l’àntrax per rens morts fa anys. Això va provocar que s’infectessin els ramats de la zona.
Quina relació té el permafrost amb el metà
El permafrost manté retingudes gigatones de metà i diòxid de carboni al subsol. El seu alliberament progressiu produiria una acceleració de l’escalfament global, la qual, al seu torn, provocaria una acceleració de la fosa de la resta de permafrost, fenomen conegut com a procés de retroalimentació del permafrost.
Per què el permafrost és important per al clima global
El permafrost és clau per al clima global perquè, com ja hem comentat, permet mantenir a ratlla nombrosos ecosistemes, impedint que s’alliberin determinats gasos que contribueixen a l’escalfament global del planeta, virus i bacteris. A més, permet l’assentament de determinades poblacions que s’aprofiten de les possibilitats que brinda el permafrost a l’hora de fer determinats assentaments, que d’altra manera es veurien desplaçats a nous emplaçaments per poder subsistir.
Accions que duem a terme des de Nedgia per reduir el canvi climàtic
A Nedgia fa molt temps que procurem que els recursos naturals romanguin fora de perill. Una de les iniciatives que hem pres és incorporar biocombustibles nous com el biometà o gas verd, liderant el procés de posada en pràctica d’aquesta tecnologia a través d’un gran nombre d’acords per poder-ne aprofitar tot el potencial, injectant cada vegada més a la xarxa gasística espanyola un gas més sostenible, respectuós amb el medi ambient i que es produeix de manera local. De fet, Espanya té el tercer potencial de producció de biometà més gran d’Europa, la qual cosa possibilita la generació d’una enorme riquesa per al conjunt del país i per als territoris que concentren més volum de residus. Si vols més informació sobre tots els projectes que tenim en marxa i la nostra visió, et convidem a visitar la nostra secció Actualitat Nedgia.
Preguntes freqüents sobre el permafrost
- Què és el permafrost?
El permafrost és sòl, roca o sediment que roman congelat durant almenys dos anys consecutius. Pot contenir gel, matèria orgànica i gasos atrapats i es troba sobretot en regions fredes del planeta. - Què significa permafrost?
Permafrost significa sòl permanentment congelat. El terme s’utilitza per descriure terrenys que es mantenen a 0 °C o menys durant un període mínim de dos anys. - On es troba el permafrost?
El permafrost es troba principalment en regions fredes de l’hemisferi nord, com Sibèria, Alaska, el Canadà, Groenlàndia i zones àrtiques. També pot aparèixer en àrees d’alta muntanya. - Per què es fon el permafrost?
El permafrost es fon per l’augment de les temperatures, especialment en regions àrtiques. Quan la capa congelada perd estabilitat, pot alliberar carboni emmagatzemat i alterar el terreny. - Què passa si es fon el permafrost?
Si el permafrost es fon, pot alliberar CO₂ i metà, afectar ecosistemes, modificar el paisatge i danyar infraestructures construïdes sobre terreny congelat. - Quina relació té el permafrost amb el metà?
El permafrost pot contenir matèria orgànica congelada. Quan es descongela, aquesta matèria pot descompondre’s i alliberar gasos com CO₂ o metà. - El permafrost és el mateix que una glacera?
No. Una glacera és una gran massa de gel acumulada. El permafrost és terreny congelat: sòl, roca o sediments que romanen gelats durant almenys dos anys.
