Descobreix què és un gasoducte, com funciona, quins tipus hi ha i com és la xarxa de gasoductes a Espanya. Els gasoductes són infraestructures clau per al desenvolupament del sector energètic, que ens subministren el gas necessari per poder proveir les xarxes de distribució com la de Nedgia.
Resum ràpid
- Què és: un gasoducte és una canonada de gran diàmetre que permet transportar gas natural a alta pressió des del punt d’origen fins als centres de distribució.
- Com funciona: el gas hi circula a pressió mitjançant estacions de compressió distribuïdes al llarg del recorregut.
- Tipus: gasoductes de transport (alta pressió, llarga distància) i de distribució (pressió baixa/mitjana, xarxa local).
- Espanya: la xarxa de gasoductes connecta amb Algèria a través del Medgaz i el Magreb-Europa, i es complementa amb plantes de regasificació.
- Nedgia: com a distribuïdora, gestiona la xarxa de baixa pressió que porta el gas fins a les llars, les empreses i les indústries.
Què és un gasoducte?
Un gasoducte és una canonada dissenyada específicament per al transport de gas natural o altres gasos combustibles. Explicat d’una manera senzilla, un gasoducte és una gran canonada preparada i dissenyada específicament per poder transportar hidrocarburs, com el gas natural, des dels llocs on es produeixen o extreuen fins als punts de distribució per, posteriorment, fer-los arribar als clients. Entre els tipus de gasoductes hem de diferenciar els de transport (enfocats a llargues distàncies i a alta pressió perquè el gas pugui avançar pel gasoducte) i els de distribució (a menys pressió i dedicats al transport entre distàncies més curtes).
Els gasoductes es construeixen amb materials molt resistents, com l’acer o el polietilè, en funció de cada projecte. Transporten gas natural, que és una barreja d’hidrocarburs gasosos composta aproximadament d’un 90% de metà, però també poden transportar altres gasos, com età, propà, butà i altres components menors.
Encara que popularment se’ls denomina gaseoductes, la manera correcta d’anomenar-los segons l’IEC és gasoductes.
Aquesta és una de les formes de distribuir el gas juntament amb els vaixells metaners, com ja vam veure al nostre blog en El viatge del gas natural.
Com funciona un gasoducte?
Els gasoductes són el sistema clàssic de transport mitjançant canonades d’acer al carboni, d’elasticitat elevada, ben enterrades a la superfície terrestre o bé al fons dels oceans. La capacitat de transport dels gasoductes depèn de la diferència de pressió entre els seus extrems i del seu diàmetre (a mesura que aquest augmenta, ho fa la capacitat de transport).
És una de les maneres de conduir el gas que s’introdueix a Espanya, juntament amb la resta dels mètodes que ja hem esmentat en l’article D’on ve el gas natural que es consumeix a Espanya? del nostre blog.
Perquè el gas circuli a través dels gasoductes, es fa augmentar en determinats punts la pressió del gas. Aquesta acció es du a terme a les estacions de compressió, que asseguren la correcta circulació dels cabals de gas, compensant les pèrdues de pressió que es produeixen en el transport. Els fluxos de gas es controlen des d’instal·lacions on es reben els mesuraments de pressions, temperatures, cabals i poders calorífics (centres de control); aquests punts intermedis s’anomenen estacions de compressió.
A més de les estacions de compressió, també es disposa de les vàlvules de seccionament, que són elements indispensables per gestionar i controlar la xarxa de canonades, ja que permeten aïllar trams, efectuar tasques de manteniment i/o avaries i gestionar sectoritzacions.
Un altre punt crític són els sistemes d’odorització. Aquests sistemes afegeixen al gas natural una olor característica que comunament associem al gas, tot i que, en realitat, el gas natural és inodor. Es tracta d’instal·lacions de seguretat que injecten compostos químics amb sofre (com el mercaptà) en el gas natural o el GLP. Gràcies a aquest procés, qualsevol fuita es pot detectar per l’olfacte abans que el gas assoleixi nivells perillosos.
Un altre dels aspectes importants és que el gas natural que se subministra ha d’arribar en unes condicions molt determinades. La pressió ha de tenir un rang concret, ha d’arribar a una temperatura correcta i el grau de neteja ha d’estar sempre controlat. Finalment, s’ha de conèixer la quantitat de gas que es consumeix per poder dur a terme la facturació del combustible consumit. L’estació de regulació i mesura (ERM) disposa d’un sistema de mesurament que ha de complir els requisits de la companyia que subministri el gas.
Les principals funcions de l’estació de gas serien:
- Mantenir una pressió constant i dins de rangs molt concrets, ja que la pressió del gas subministrat des del gasoducte a l’ERM (estació receptora) pot variar depenent de les característiques del gasoducte en cada moment.
- Garantir que la temperatura sigui l’adequada, la qual cosa permet evitar la formació de gel a causa de la condensació del vapor d’aigua.
- Garantir la neteja del gas, sense partícules que puguin ocasionar problemes.
Tipus de gasoductes
Els tipus de gasoductes són molt variables en funció del tipus de transport amb el qual hagin de complir en cada moment.
Gasoductes de transport primari
Són els que funcionen a alta pressió (més de 16 bar), amb grans diàmetres, per poder superar llargues distàncies. Són gestionats per operadors de la xarxa de transport (Enagás en el cas d’Espanya).
Gasoductes de distribució
Són els que treballen a pressió mitjana i baixa, destinats principalment a xarxes locals, i són l’últim tram de transport fins a l’usuari final. Des de Nedgia ens encarreguem d’aquest tipus de gasoductes en ser els encarregats de la distribució a pràcticament tot el territori nacional.
Gasoductes submarins
Els gasoductes submarins són els que estan instal·lats sobre el fons marí per connectar regions o països concrets; en el cas d’Espanya, el més conegut és el Medgaz entre Algèria i Espanya, que proveeix gran part del gas natural que es consumeix a Espanya. Per fabricar aquesta mena de gasoductes s’utilitzen vaixells que permeten anar col·locant les canonades sobre el llit marí per posteriorment recobrir-lo. En el cas del Medgaz, per exemple, cada tub d’acer té una longitud de 12 metres i un diàmetre de 24 polzades (610 mm). Per a la protecció mecànica i per evitar l’erosió, els tubs es construeixen amb tres capes: una de resines epoxídiques (anticorrosiu), una altra de material adhesiu (per fixar el revestiment) i una altra de polipropilè (per preservar el tub de cops i rascades). En zones de poca profunditat es va aplicar, a més, un revestiment de formigó per protegir el gasoducte de factors externs.
Per material
Com ja hem vist en el cas del gasoducte que arriba fins a Espanya, el material preferit és l’acer, revestit de resines epoxídiques i polipropilè. En els gasoductes que s’utilitzen per a la distribució urbana s’utilitza majoritàriament el polietilè, juntament amb altres materials, com el coure (cada vegada més en desús pel seu alt cost) o fins i tot el PVC.
| Tipus | Pressió | Distància | Exemple |
|---|---|---|---|
| Transport | Alta (>16 bar) | Llarga (centenars de km) | Medgaz Algèria-Espanya |
| Distribució | Mitjana/baixa (<4 bar) | Local (barris, ciutats) | Xarxa Nedgia |
| Submarí | Variable | Transfronterera | Gasoducte Magrib-Europa |
Com es construeix i es manté un gasoducte?
L’enginyeria de gasoductes se centra a dissenyar i construir canonades capaces de transportar gasos combustibles a alta pressió i a gran escala des del punt d’origen fins als centres de distribució. Amb aquest objectiu, s’empra principalment, com ja hem comentat, acer al carboni d’alta resistència, juntament amb múltiples recobriments que fan que els gasoductes siguin més resistents en funció de si seran submarins o terrestres.
En general, els gasoductes s’instal·len enterrats en rases o sobre el llit marí. No obstant això, de vegades i segons el terreny o els requisits de seguretat que s’implementin, també es poden construir en superfície.
En la construcció d’un gasoducte és fonamental dur a terme una planificació precisa que defineixi els temps de cada fase del projecte, especialment en tasques crítiques com l’obertura de rases, l’estesa de la canonada i les proves d’inspecció.
Una bona planificació també permet coordinar amb antelació els recursos humans, els equips, els materials i els contractes necessaris, la qual cosa ajuda a mantenir la continuïtat dels treballs i a evitar interrupcions innecessàries.
Les fases inclourien els passos següents en el cas d’un gasoducte convencional després d’haver aconseguit els permisos municipals corresponents:
- Fase de planificació i disseny: en aquesta fase es comproven les millors rutes disponibles, el tipus de materials que s’han d’utilitzar i els permisos que cal tenir per poder emprendre l’obra.
- Fase de preparació del terreny: es netegen i s’anivellen els terrenys i s’estableixen els punts en els quals es dipositaran les canonades que s’instal·laran posteriorment.
- Fase d’estesa i excavació: es fan les rases i les excavacions pertinents per poder estendre els tubs del gasoducte, modificant-los en cas que sigui necessari per poder-los adequar a l’orografia de la zona.
- Fase d’unió i soldadura: una vegada que es col·loquen els tubs, comença la tasca d’unir-los i soldar-los, a més de recobrir-los per evitar-ne la corrosió.
- Fase d’instal·lació i proves: un cop que la canonada s’ha unit, es baixa cap a les rases per poder-la cobrir posteriorment; en el cas dels gasoductes marins aquest pas no s’efectua perquè no estan sobre terrenys. Després, es du a terme una primera prova hidràulica per comprovar que no hi ha fuites.
- Fase de posada en marxa: en aquest pas, es purga l’aire que hi pugui haver a la canonada i s’hi introdueix el gas.
Pel que fa al manteniment, es fa mitjançant diverses tasques de neteja periòdica que inclouen la neteja interna i la realització de diverses proves per poder comprovar la pressió i garantir que el gas arriba correctament. Per fer aquest manteniment s’utilitzen PIGS (pipeline inspection gauge, per les seves sigles en anglès), que són dispositius robòtics impulsats pel mateix gas natural que permeten netejar els gasoductes per mitjà de raspalls i altres components. També disposen de sensors amb els quals es pot comprovar si hi ha deformacions o defectes en el gasoducte.
La xarxa de gasoductes a Espanya
Espanya té una de les xarxes de regasificació més desenvolupades d’Europa, complementada per connexions directes amb Algèria mitjançant el gasoducte de Medgaz, que és l’enllaç submarí directe entre Algèria i Almeria, i el gasoducte del Magreb, que entra per la zona de Tarifa.
La xarxa de transport és gestionada per Enagás, que disposa d’una xarxa de més d’11.000 km de gasoductes d’alta pressió. A més, hi ha diversos emmagatzematges subterranis, com Gaviota i Yela, que serveixen per regular la demanda estacional quan no es pot proporcionar a través de la resta dels gasoductes que estan disponibles.
A això s’hi afegeix la xarxa de regasificadores disponibles a Espanya, amb 7 regasificadores, que pots consultar al nostre article sobre regasificadores al nostre blog.
La xarxa de distribució és gestionada per distribuïdores com Nedgia, que porten el gas fins als clients finals, mentre que les comercialitzadores són diverses, tal com podràs comprovar en el nostre article sobre les diferències entre comercialitzadora i distribuïdora al nostre blog.
Quina és la diferència entre un gasoducte i un oleoducte?
Convé no confondre un gasoducte, que transporta gas natural, amb un oleoducte, destinat al transport de petroli i els seus derivats.
| Característica | Gasoducte | Oleoducte |
|---|---|---|
| Fluid transportat | Gas natural o altres gasos | Petroli cru o derivats |
| Estat del fluid | Gasós (a pressió) | Líquid |
| Pressió d’operació | Alta (fins a 80 bar en transport) | Variable, generalment més baixa |
| Exemple a Espanya | Medgaz (Algèria-Almeria) | Oleoducte CLH (ports-refineries) |
Nedgia a la xarxa de distribució de gas natural
Una vegada que el gas arriba a Espanya per gasoducte o planta de regasificació, passa a la xarxa de distribució. Les distribuïdores com Nedgia gestionen la xarxa de pressió baixa i mitjana que porta el gas fins als punts de consum final. Nedgia opera en diverses comunitats autònomes i gestiona la inspecció, el manteniment i la seguretat de la xarxa de distribució. A més, a través de la xarxa d’instal·ladors, ens encarreguem de fer les inspeccions periòdiques i avisar els clients.
Cal diferenciar entre la comercialitzadora i la distribuïdora. La comercialitzadora s’encarrega de la facturació als clients, mentre que la distribuïdora garanteix que el gas arribi a tots els clients.
Preguntes freqüents sobre gasoductes
- Què és un gasoducte?
Un gasoducte és una canonada de gran diàmetre dissenyada per transportar gas natural a alta pressió des del punt d’origen fins als centres de distribució. Pot recórrer centenars o milers de quilòmetres tant per terra com pel fons del mar. - Com funciona un gasoducte?
El gas s’introdueix a alta pressió i és impulsat pel gasoducte mitjançant estacions de compressió. Al llarg del recorregut, diverses vàlvules de seguretat controlen el flux i permeten aïllar trams en cas d’incidència. - Quins tipus de gasoductes hi ha?
Els principals tipus són els gasoductes de transport (alta pressió, llarga distància) i els de distribució (pressió mitjana i baixa, xarxa local). També hi ha gasoductes submarins, que connecten països sota el mar. - Gasoducte o gaseoducte, què és correcte?
La forma correcta segons l’IEC és gasoducte. Gaseoducte és una variant que s’utilitza sovint, tot i que és incorrecta. Totes dues es refereixen al mateix tipus d’infraestructura de transport de gas. - Quina és la diferència entre gasoducte i oleoducte?
Un gasoducte transporta gas natural o altres gasos combustibles, mentre que un oleoducte transporta petroli cru o els seus derivats en estat líquid. La construcció i els sistemes de seguretat són similars, però adaptats al tipus de fluid. - Com arriba el gas d’Algèria a Espanya?
A través del gasoducte Medgaz, que s’estén pel fons del mar Mediterrani entre Algèria i Almeria, i del gasoducte Magreb-Europa, que travessa el Marroc i l’estret de Gibraltar. Espanya també importa gas en forma de GNL a través de plantes de regasificació.
