Una crisi energètica es produeix quan un país o una regió entra en escassetat d’una determinada font energètica. Això provoca un augment de preu sobtat que amenaça tots els sectors involucrats en l’ús d’aquesta energia.
Resum ràpid
- Definició: una crisi energètica té lloc quan la demanda d’energia supera l’oferta disponible, cosa que provoca augments bruscos de preus que impacten en les llars i les empreses.
- Context 2026: Espanya i Europa van viure entre 2022-2024 la crisi energètica més gran en dècades, amb preus rècord en electricitat i gas. Tot i que la situació s’ha estabilitzat, persisteixen riscos geopolítics i climàtics.
- Impacte real: augment sostingut de les factures energètiques, pressió inflacionària general i situacions de vulnerabilitat energètica en nombroses llars espanyoles.
- Solucions clau: diversificació energètica, estalvi mitjançant l’eficiència, suport institucional i desenvolupament d’energies renovables locals.
- El paper de Nedgia: treballem en el desenvolupament del gas verd a la xarxa gasística espanyola, promovent la independència energètica i l’economia circular mitjançant gas renovable 100% sostenible.
Què és una crisi energètica?
Una crisi energètica és la impossibilitat de satisfer la demanda d’energia d’un país o un sector concrets. Aquesta impossibilitat es tradueix finalment en un augment dels preus, ja que els recursos disponibles passen a ser inexistents o molt escassos i s’ha de pagar molt car el subministrament d’una determinada energia.
Quan, a més, el país o el sector concret de l’economia que requereix aquesta energia no té reserves, comporta una pujada de preus generalitzada que acaba repercutint en els preus als quals altres sectors, no relacionats amb l’energia, han de vendre les seves mercaderies o serveis, de manera que es crea una espiral que pot desembocar en una crisi econòmica estructural. En el cas concret d’Espanya, podem assenyalar aquest fet com a fonamental, en dependre del gas de l’exterior per poder proveir la xarxa gasística nacional.
Causes principals d’una crisi energètica
Escassetat de matèria primera energètica
Quan hi ha escassetat de determinades energies, com els combustibles tradicionals, és quan es desencadena la crisi perquè no es pot proveir tots els consumidors i es produeix un increment dels preus. De vegades, l’escassetat de matèria primera és deguda a l’aparició de determinats avenços com va passar amb el plàstic, que va portar a l’augment de la demanda de petroli i la pujada consegüent dels preus. Aquest és un exemple clar que el creixement econòmic pot implicar crisis energètiques quan no es disposa d’alternatives energètiques. Des de la crisi que hi va haver a Anglaterra en el segle XVIII per l’escassetat de la fusta a l’illa fins a crisis més recents com la que vivim amb la gasolina o el gasoil, en la qual, tot i que els països que ens proveeixen de matèria primera tenen prou reserves, es produeix una pujada de preus a causa de qüestions polítiques o merament de política monetària en abonar-se habitualment en dòlars.
Un exemple en el qual es veu molt clarament la dependència de la matèria primera, com ja hem esmentat, és el del plàstic, que consumeix prop d’un 10% de les reserves mundials de petroli. Com més gran sigui la demanda de productes procedents del plàstic en un determinat país més elevada serà la demanda de petroli, de manera que es pot arribar a situacions en què la demanda de la matèria primera per part d’un sector concret, en aquest cas, el del plàstic, pugui desproveir altres sectors amb la mateixa dependència però amb menys recursos econòmics, com per exemple, el transport.
Conflictes geopolítics i dependència energètica exterior
Una crisi pot ser conseqüència directa d’una guerra. En determinats moments, països proveïdors de determinades matèries primeres decideixen tallar el subministrament a països que en depenen. Això comporta la recerca de nous països proveïdors que, aprofitant la conjuntura, eleven els preus. La crisi més famosa va ser la coneguda com a crisi del petroli, que va començar el 1973 i va ser conseqüència directa de l’embargament del petroli de l’Orient Mitjà als països occidentals. La crisi que vivim actualment és molt similar a aquella i també és deguda al fet que determinats països estan dosificant les reserves existents de petroli.
Sobrecàrregues puntuals i pics de demanda
Aquest cas és molt típic en el mercat elèctric; quan es produeixen excessos de demanda, la xarxa cau i s’inicia una crisi energètica. Això empeny determinades indústries a haver de recórrer a proveïdors d’emergència, que, amb els seus propis generadors, faciliten que aquestes indústries romanguin en funcionament, però amb desemborsaments addicionals.
Canvi climàtic i vulnerabilitat dels recursos renovables
El canvi climàtic també està comportant crisis energètiques. Un bon exemple el tenim en l’energia hidroelèctrica, que amb el descens del nivell de l’aigua als pantans ha vist reduïda la seva capacitat de generació d’energia.
Transició energètica descoordinada i creixement econòmic
Un altre dels factors clau en l’actualitat és la incapacitat de poder determinar un mix d’energies adequat a les necessitats actuals. El tancament de centrals tèrmiques i nuclears sense disposar d’alternatives, l’excés de la demanda industrial en determinats països o regions en creixement i la falta de planificació estan fent que es produeixin crisis energètiques, principalment perquè no s’està abordant amb fermesa el repte de la descarbonització. En el sector energètic, aquesta paradoxa rep el nom de trilema energètic: que l’energia sigui responsable a escala mediambiental, però alhora assequible per al consumidor final.
Com afecta una crisi energètica les empreses i les llars?
Impacte en les llars espanyoles
L’impacte d’una crisi energètica es tradueix bàsicament en un augment de la pobresa energètica a les llars més vulnerables o que mostren més dependència de determinades fonts d’energia, com poden ser en aquest moment les procedents de la gasolina o el gasoil. En resum, aquesta pobresa energètica deriva en problemes per poder escalfar els habitatges, en el transport al lloc de treball o altres activitats, en la capacitat de cuinar i fer qualsevol tasca relacionada amb l’ús d’energia. Quan aquesta situació es cronifica dona lloc al que anomenem pobresa energètica. La “pobresa energètica” és una situació a la qual ens solem referir col·loquialment i en entorns de serveis socials i que engloba les llars que no poden disposar de prou recursos energètics per satisfer les necessitats domèstiques o que es veuen obligades a dedicar una gran porció dels ingressos a afrontar la despesa energètica dels seus habitatges. Això les col·loca en una situació de “pobresa relativa” en disminuir la seva capacitat d’afrontar altres despeses.
Impacte en les empreses i la indústria
L’impacte d’una crisi energètica en les empreses es tradueix fonamentalment en una crisi interna per saber com traslladar els nous preus al client final. A més, qualsevol empresa que tingui contractes a llarg termini es veurà obligada a assumir aquest sobrecost energètic que, a la llarga, pot representar la recerca de noves fonts d’energia o la desaparició de l’empresa. Un bon exemple d’això són les empreses que depenen de l’energia elèctrica per poder fixar els seus preus, com les bugaderies industrials o les empreses de congelats o de fabricació de gel, en les quals el 90% del preu està fixat pel cost de l’electricitat. Qualsevol variació dràstica en els preus pot generar desajustos en la demanda a causa de l’augment dels preus i desembocar en el tancament d’aquestes empreses. En altres casos, directament, s’opta per la deslocalització d’aquesta mena d’empreses a països amb energies més barates. Per exemple, en el sector de l’alumini i l’acer, les polítiques europees estan contribuint a fer que moltes empreses decideixin anar substituint la indústria espanyola per països com l’Índia i la Xina, amb costos més ajustats. En aquest moment, la Unió Europea està fent justament el contrari, incentivar les comercialitzadores i distribuïdores d’energia elèctrica perquè es millori el cicle econòmic en la venda de vehicles elèctrics o la permanència d’indústries que depenen de l’energia elèctrica.
Solucions davant una crisi energètica: mesures actuals i futures
Mesures governamentals i institucionals
Les mesures que es poden prendre en l’àmbit institucional són les subvencions i ajudes a fons perdut. Des del bo social en el sector elèctric fins als ajuts directes mitjançant una subvenció del preu en el cas del sector petrolier, els governs han adoptat diferents mesures per poder alleujar les crisis energètiques, en col·laboració amb les empreses subministradores. No està demostrat que a llarg termini solucionin el problema i, moltes vegades, aconsegueixen justament el contrari. L’únic cas en què el consumidor o les empreses subministradores no veuen alterat el preu del bé és quan s’afecten els impostos directes, com l’IVA, que es poden reduir per minorar la factura final de cara als consumidors, una mesura que s’ha pres recentment en la crisi energètica actual a causa de la guerra entre els Estats Units i l’Iran. Cal recordar que determinades empreses depenen del cost de l’energia com a mitjà de subsistència i no poden afrontar la pujada del preu sense justificació, cosa que força les diferents administracions a prendre mesures respecte d’això.
Entre les mesures més concretes podem trobar el bo social elèctric i el bo social tèrmic. Per beneficiar-se d’aquestes ajudes cal patir determinada vulnerabilitat en l’àmbit familiar, la qual s’acredita mitjançant els ingressos i el nombre de membres de la unitat familiar, cosa que permet establir trams de descompte en la factura final i que siguin concedits els descomptes en factura, que poden anar des del 35% per a consumidors vulnerables fins al 50% per a consumidors vulnerables severs.
Estalvi i eficiència energètica
Altres opcions en cas de crisi energètica impliquen fomentar l’estalvi d’energia: l’ús del transport públic i els mitjans de transport que no requereixin combustible o que signifiquin deixar el cotxe a casa; l’estalvi a les empreses i a les llars particulars mitjançant limitacions horàries i altres mesures que contribueixin a l’estalvi; l’ús de comptadors intel·ligents per poder monitorar el consum en temps real i aprendre a fer un ús més concret; la reducció de la presència en oficines per fer teletreball, o la millora de l’eficiència energètica de les llars i les empreses mitjançant programes de rehabilitació energètica. A més, hi ha totes les mesures que podem prendre, com les mesures d’estalvi energètic. Consulta aquesta entrada al nostre blog.
També pots utilitzar la nostra calculadora d’estalvi per saber quants diners pots arribar a estalviar en instal·lar gas natural respecte d’altres fonts d’energia.
Diversificació de fonts energètiques i renovables
L’ús d’energies renovables és clau per eliminar la dependència energètica i evitar les crisis energètiques. A més de no contribuir al canvi climàtic amb la generació de noves emissions de CO2, les energies renovables solen aprofitar els avantatges de cada país per explotar els seus propis recursos. En el cas d’Espanya, n’és un bon exemple el gas verd, amb el qual aconseguim generar la nostra pròpia energia i bolcar-la a la xarxa, cosa que ens atorga autonomia i control sobre el preu en temps d’escassetat d’altres fonts energètiques.
Gas renovable i biometà: solució local i sostenible
Espanya se situa en el vuitè lloc a escala mundial amb més capacitat renovable. Tal com confirmen les xifres de l’anuari estadístic de la capacitat renovable que elabora l’Agència Internacional d’Energia Renovable (IRENA), Espanya té 59.108 MW de potència renovable instal·lada.
Les energies renovables produeixen el 40% de l’electricitat disponible actualment i cap a l’any 2050 se suposa que superaran els combustibles tradicionals.
A Nedgia volem contribuir de manera decidida a aquest canvi incorporant ja a la nostra xarxa gasística espanyola el biometà o gas verd, procedent de diferents tipus de residus, un gas sostenible, respectuós amb el medi ambient i que es produeix de manera local.
De fet, Espanya té el tercer potencial de producció de biometà més gran d’Europa, la qual cosa possibilita la generació d’una enorme riquesa per al conjunt del país i per als territoris que concentren més volum de residus. Espanya té un potencial molt alt de producció de biogàs i, per tant, de distribució de biometà. Segons SEDIGAS, Associació Espanyola del Gas, Espanya disposa d’un potencial total accessible de 163 TWh/any de biometà, cosa que implica la construcció d’unes 2.300 plantes distribuïdes per tot el territori nacional. En termes econòmics, s’estima una inversió total de 40.495 milions d’euros, que representa un 3,61% del PIB nacional, i una creació d’uns 62.000 llocs de treball directes i indirectes associats a l’operació i el manteniment de les plantes. Mentre altres companyies energètiques tenen projectes de biogàs en fase d’estudi, Nedgia ja està treballant en línia amb el “Full de ruta per al biogàs” marcat per l’IDAE per al 2030, que pretén multiplicar gairebé per quatre la producció de biogàs. Actualment, a Nedgia tenim setze plantes que estan injectant biogàs a la xarxa gasista i que pots consultar al nostre portal de sostenibilitat.
Autonomia energètica: autoconsum i sistemes eficients
L’autonomia energètica és possible en l’actualitat, tot i que té limitacions i és difícil d’implementar per a la major part dels usuaris. Algun d’aquests sistemes exigeix l’ús de bateries per emmagatzemar energia, la creació de comunitats energètiques que agrupen veïns i d’empreses per generar la seva pròpia energia i repartir-la entre ells mateixos, i els sistemes híbrids que combinen energies com l’eòlica i la solar amb el gas verd.
A més, sempre cal assenyalar la importància d’utilitzar sistemes de climatització eficients com les calderes de condensació de gas natural, les bombes de calor d’alta eficiència i els sistemes radiants de baixa temperatura com els sòls radiants o els radiadors especials.
Crisi energètica el 2026: On som?
L’evolució des de l’anterior crisi 2022-2024 ha estat desigual entre països; en alguns casos, com el de França o Alemanya, s’ha optat per potenciar l’energia nuclear, i en d’altres, com el d’Espanya, s’està reduint la dependència de tercers països amb el desenvolupament del gas verd i la implantació massiva de l’energia solar i eòlica per reduir la dependència de Rússia. En l’actualitat, i amb la guerra entre l’Iran i els Estats Units en curs, s’ha repetit aquest escenari, que ha donat lloc a pujades de preus principalment en el combustible per a automòbils.
En aquest sentit, cal rescatar el concepte d’índex de transició energètica, que estableix la capacitat dels diferents països per complir l’Acord de París i que és establert pel Fòrum Econòmic Mundial. L’Acord de París és un tractat vinculant que es va instaurar per lluitar contra el canvi climàtic. Conté un seguit d’indicadors que els diferents països pertanyents a l’ONU han de complir i estableix una sèrie de mesures que s’han d’aplicar. Va entrar en vigor el 4 de novembre de 2016 i vincula 55 països.
L’índex de transició energètica és elaborat sistemàticament per terceres parts, com consultores o empreses de recerca, per garantir la transparència i el compliment de l’índex. Amb això el que es tracta finalment és d’establir un rànquing a escala mundial i fixar amb una determinada periodicitat certs objectius que cal complir per accelerar la transició energètica.
En aquest sentit, és convenient assenyalar que s’ha articulat un nou programa de mesures per contribuir a la descarbonització amb el paquet de mesures “Fit for 55”, que és el full de ruta legislatiu de la Unió Europea per reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle en almenys un 55% per al 2030 (respecte als nivells de 1990). La seva meta és assegurar que la UE compleixi la neutralitat climàtica el 2050.
Preguntes freqüents sobre crisi energètica
- Què és una crisi energètica?
Una crisi energètica es produeix quan un país o una regió entra en escassetat d’una determinada font energètica. Això provoca un augment de preu sobtat que amenaça tots els sectors involucrats en l’ús d’aquesta energia. - Quines són les principals causes de la crisi energètica actual?
Les principals causes serien les següents:- Els conflictes geopolítics, amb la seva repercussió en el proveïment i els preus de l’energia.
- L’escassetat de recursos a causa del consum i l’augment de població.
- El canvi climàtic, arran de la necessitat de descarbonització i de la recerca de noves fonts d’energia. Aquesta necessitat de transició cap a noves fonts d’energia, juntament amb les noves realitats mediambientals com les sequeres, que impedeixen el desenvolupament d’altres energies, fa que sovint es produeixin crisis energètiques.
- Els pics de demanda.
- La transició energètica descoordinada. Com ja hem comentat, el famós “trilema energètic” fa que des de les companyies comercialitzadores i distribuïdores sigui obligatori desenvolupar noves fonts d’energia, compatibles amb els objectius “Fit for 55”.
- Com afecta la crisi energètica els preus de la llum i el gas?
En el cas de la llum, el preu es fixa mitjançant una subhasta en la qual els proveïdors ofereixen la seva energia i les comercialitzadores la compren, casant l’oferta i la demanda. Aquí hi ha tots els proveïdors d’energia, des dels de l’energia nuclear fins als d’energies procedents de combustibles o carbó. A l’hora de fixar els preus, que es fa hora a hora, es prioritza sempre l’energia procedent de les fonts renovables. Pel que fa al preu del gas, es veu més influenciat per l’oferta i la demanda a escala mundial i disposa de recursos com la tarifa TUR per ajudar a una fixació de preus estable. - Quines mesures puc prendre a casa per reduir l’impacte d’una crisi energètica?
Les mesures que es poden prendre en una llar o empresa estan relacionades amb l’eficiència energètica, que es basa en l’optimització de les instal·lacions existents, la millora dels hàbits de consum, així com la incorporació de l’aïllament adequat i de sistemes eficients com els smart meters o comptadors intel·ligents. - El gas renovable pot ajudar a resoldre les crisis energètiques?
El gas renovable o gas verd és una alternativa indispensable per solucionar gran part dels problemes de la dependència energètica i les crisis geopolítiques, ja que ens permet no dependre de fonts d’energia procedents d’altres països. El gas verd, a més, és una alternativa sostenible i que respecta el medi ambient. Si vols estar al dia de totes les notícies relatives al gas verd, et convidem a seguir la nostra secció Actualitat Nedgia. - Quan podem esperar que s’acabi la crisi energètica?
El final de la crisi energètica és difícil de preveure, però si accelerem la transició energètica i reduïm la vulnerabilitat de les fonts estrangeres estarem en una posició més bona per afrontar les crisis energètiques futures.
