Energia verda: què és, tipus, exemples i avantatges

L’energia verda és l’alternativa a les energies tradicionals, prové de fonts renovables i en un futur substituirà les fonts d’energia actuals. Engloba un gran nombre de tipus d’energies, però la seva característica principal és que és il·limitada.

Resum ràpid

1. Què és: l’energia verda procedeix de fonts naturals, renovables i amb menys impacte ambiental que els combustibles tradicionals, de manera que és més respectuosa amb el medi ambient i contribueix a l’energia circular.
2. Tipus: inclou energia solar, eòlica, hidràulica, mareomotriu, biomassa i gas verd.
3. Avantatges: ajuda a reduir emissions, a aprofitar els recursos locals i a avançar cap a un model energètic més sostenible.
4. Gas verd: el gas verd permet transformar residus orgànics en energia verda compatible amb la xarxa gasística actual.

Què és l’energia verda?

Quan ens preguntem què és l’energia verda obtenim respostes molt diferents i totes vàlides: la seva procedència de fonts naturals, la sostenibilitat a l’hora de produir-la, el respecte amb el medi ambient…, però el que realment defineix una energia verda és que és inesgotable, en procedir de recursos il·limitats que podem trobar en el medi ambient i que es poden produir permanentment. El seu objectiu és cobrir les necessitats energètiques de llars, empreses i indústries reduint emissions i afavorint un model energètic més sostenible.

Així que, tenint en compte que la seva definició principal és que és inesgotable, podem dir que les seves característiques fonamentals serien que:

• Prové de fonts naturals i renovables.
• L’objectiu de l’energia verda és reduir l’impacte ambiental enfront dels combustibles tradicionals en disminuir-ne la dependència.
• El seu ús s’acostuma a associar amb la reducció de les emissions de CO₂.
• És inesgotable.

Diferència entre energia verda, energia renovable i energia neta

Energia renovable

Les “energies renovables” són fonts d’energia d’origen natural i que no provenen de combustibles tradicionals.

La generació d’uns tipus d’energia o d’altres està determinada fonamentalment pels recursos de cada país, encara que no depèn d’això l’ús que finalment es dona a cada energia ni com es distribueixen finalment aquestes. Un país amb sol tendirà a produir energia solar, mentre que un país amb vent tendirà a produir energia eòlica, però, en països grans es pot obtenir el mix energètic, que és la combinació de diverses energies renovables, com el cas d’Espanya, que disposa de tota mena de recursos renovables i tendeix a utilitzar-los tots per reduir la seva dependència dels combustibles tradicionals.

A més, se sol denominar com a “renovable” quan aquestes energies col·laboren en la reducció dels gasos d’efecte hivernacle que s’emeten i disminueixen la dependència dels productes procedents del petroli. Les energies renovables tenen com a objectiu fonamental substituir les energies actuals. Per tant, els usos als quals es destinen són els mateixos que els actuals. Per tant, els usos als quals es destinen són els mateixos que els actuals: des de l’àmbit domèstic, com la cuina o la climatització de la llar, fins a l’ús industrial, que abasta des de la producció d’acer mitjançant energies com el biogàs fins a sectors com la indústria alimentària, que busquen optimitzar les seves instal·lacions incorporant noves fonts energètiques.

Les energies renovables es poden dividir entre les que són de generació elèctrica i les que són d’aprofitament tèrmic, segons la classificació que en fa el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Les de generació elèctrica serien les següents:

• Eòlica o minieòlica.
• Hidroelèctrica (centrals minihidràuliques amb menys de 10 MW de potència nominal).
• Solar, que al seu torn se subdivideix en solar fotovoltaica, la qual procedeix de l’electricitat generada a les instal·lacions solars fotovoltaiques, i solar tèrmica, que prové de la calor generada pels col·lectors solars.

I entre les d’aprofitament tèrmic inclouríem:

• Energia solar tèrmica de baixa temperatura.
• L’energia procedent de la biomassa.
• El biogàs en totes les seves variants, com el gas verd.
• Els biocarburants.
• La valoració energètica de residus sòlids urbans.

Energia neta

És l’energia que genera poques emissions contaminants durant la seva producció o ús. La principal diferència amb els termes energia verda o renovable és que no ha de procedir de fonts renovables, com és el cas de l’energia nuclear.

Energia verda

Energia d’origen renovable i amb un impacte ambiental baix en la seva generació, distribució i consum. 

Crearem aquesta taula senzilla:

Tipus d’energia verda i exemples

Energia solar

L’energia solar és una energia renovable nascuda de la radiació electromagnètica del Sol. És una energia renovable perquè s’obté d’una font natural i inesgotable, en aquest cas, el Sol. Les partícules de llum solar que arriben a la superfície terrestre, conegudes com a fotons, ens proveeixen de l’energia que aprofita el nostre planeta. És inesgotable, la qual cosa la converteix en un dels recursos renovables més utilitzats en l’actualitat. El seu impacte mediambiental és mínim, ja que no produeix residus ni emet gasos d’efecte hivernacle. L’únic residu que es genera és de forma indirecta, per la construcció i el trasllat de les plaques. També hauríem de tenir en compte que requereixen energia i matèries primeres com el silici, l’alumini i la plata, que es faran servir sòls que han d’estar ben ubicats per no alterar el paisatge, i el futur reciclatge.

Les cèl·lules solars fotovoltaiques converteixen la llum del sol directament en electricitat per l’anomenat efecte fotoelèctric, pel qual determinats materials són capaços d’absorbir fotons (partícules lumíniques) i alliberar electrons, generant un corrent elèctric.

Energia eòlica

L’energia eòlica aprofita la força del vent mitjançant aerogeneradors que converteixen l’energia cinètica de l’aire en electricitat. El rotor transforma aquesta energia en energia mecànica i el generador la converteix en energia elèctrica. És una font renovable, eficient i segura, clau per a la transició energètica i la descarbonització de l’economia.

Energia hidràulica o hidroelèctrica

L’energia hidràulica o hidroelèctrica s’obté en convertir en electricitat l’energia potencial de l’aigua entre dos nivells d’altura. Per aprofitar aquest desnivell, es construeixen infraestructures (preses, conduccions i turbines) que maximitzen el rendiment d’aquest recurs local. El resultat és una energia renovable i neta, ja que redueix l’ús de combustibles tradicionals i, amb això, les emissions de diòxid de carboni, la contaminació i l’efecte hivernacle.

Des de fa segles s’aprofita la força dels rius amb rodes hidràuliques per moldre gra o accionar tallers. La hidroelèctrica moderna es va posar en marxa a finals del segle XIX, quan l’enginyer britànic-nord-americà James Francis va desenvolupar la turbina d’aigua moderna. El 1882 va entrar en funcionament la primera central hidroelèctrica del món a Appleton (Wisconsin), Estats Units.

Energia mareomotriu i undimotriu

L’energia mareomotriu, tot i que s’utilitza des de fa anys, està experimentant un gran desenvolupament a Espanya. En estar envoltats de mar és un recurs del qual disposem il·limitadament i això està fent que cada vegada hi hagi més projectes, en molts casos potenciats i finançats per administracions públiques. A més de l’energia mareomotriu, també hi ha l’energia de les ones, similar a la mareomotriu, però amb un funcionament diferent en aprofitar la força de les ones en comptes de les marees. L’energia mareomotriu, al contrari que la undimotriu que aprofita la força de les ones, utilitza les marees per poder generar electricitat. Les centrals mareomotrius són les protagonistes d’aquesta classe d’energia. L’energia mareomotriu necessita les centrals mareomotrius per poder generar-se. Aquestes centrals utilitzen l’energia cinètica creada per les marees o els corrents oceànics. Les centrals mareomotrius treuen profit dels fluxos que origina el corrent del mar per poder posar en marxa sistemes de turbines, que, connectades a generadors elèctrics, transformen l’energia procedent de les marees i els corrents marins al seu favor per crear electricitat.

Biomassa i biocarburants

Segons la normativa del Parlament Europeu, relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables, la biomassa és “la fracció biodegradable dels productes, residus i deixalles d’origen biològic procedents d’activitats agràries, incloses les substàncies d’origen vegetal i d’origen animal, de la silvicultura i de les indústries connexes, incloses la pesca i l’aqüicultura, així com la fracció biodegradable dels residus, inclosos els residus industrials i municipals d’origen biològic”.

La biomassa és una matèria orgànica que es transforma per poder ser utilitzada com a font d’energia. Per l’àmplia definició que acabem d’esmentar per la directiva europea, la biomassa abasta un ampli conjunt de matèries orgàniques que es defineixen per la seva heterogeneïtat, tant en l’origen com en la naturalesa intrínseca, i es pot considerar neutral en les seves emissions si les fonts de les quals procedeix són sostenibles i gestionades correctament per a la generació d’energia. Aquest balanç neutral es refereix a l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. En funció dels mètodes utilitzats per generar l’energia provinent de la biomassa, es poden emetre més o menys gasos d’efecte hivernacle.

Biogàs i biometà o gas verd

La biomassa residual, en les seves diferents formes (fems, aigües residuals i residus domèstics), es pot convertir en biogàs, que posteriorment es transforma en gas verd gràcies a l’”upgrading”.

L’operació de “netejar” el biogàs s’anomena “upgrading”. És una tècnica que consisteix en la concentració de metà i l’eliminació de gasos no desitjats. Aquest procés, per al qual hi ha nombroses tecnologies disponibles (membranes, PSA, amines…), permet introduir a la xarxa gasista un gas (biometà) que compleix l’especificació de qualitat exigida en la legislació (PD-01), la qual, entre d’altres, requereix un mínim del 90% de metà per ser comercialitzat.

Com que presenta aquesta quantitat de metà, el biometà o gas verd es pot transportar fàcilment per la xarxa gasística actual, la qual cosa fa que sigui un gas renovable fàcil de distribuir. Aquest és un dels principals avantatges competitius: l’absència d’inversió en infraestructures fins al consumidor final, en comparació amb les inversions requerides per a l’aprofitament de la biomassa procedent de la fusta, sigui mitjançant xarxes de calor i fred o a través de l’ús de pèl·lets en calefacció domèstica, opcions que exigeixen desemborsaments elevats per poder ser implantades i utilitzades de manera eficient. El gas verd ja és una realitat i està operatiu; cada vegada genera més oportunitats i, els darrers anys, creix en nombre de plantes de manera exponencial.

Avantatges de l’energia verda

Redueix les emissions contaminants

L’avantatge principal de l’energia verda és que no emet CO₂ al medi ambient. Per tant, aquestes energies afavoreixen el respecte pel medi ambient i contribueixen a la descarbonització dels països.

Aprofita recursos naturals i locals

Aquesta classe d’energies són inesgotables, en procedir de recursos il·limitats que podem trobar en el medi ambient i que es poden produir permanentment.

Millora la independència energètica

La independència energètica és un altre dels avantatges de l’energia verda, en provenir de recursos naturals, a l’hora de comprar-la no està sotmesa a factors com el preu en origen, l’escassetat o la preponderància de determinats països en el seu subministrament. En aquest sentit, podem dir que triar l’energia verda també és actuar en favor de la independència de subministraments d’un país. En el cas d’Espanya, el gas verd seria el millor exemple d’independència energètica perquè l’energia es pot crear al mateix país i es pot distribuir a les infraestructures ja existents.  En moltes energies verdes, especialment les que es basen en producció local, els costos de transport i emmagatzematge es redueixen considerablement en comparació amb les energies convencionals.

En aquest sentit, les iniciatives per impulsar l’ús del gas verd com a font d’energia no només es desenvolupen a gran escala, sinó també a escala local, aprofitant els recursos disponibles al país.

Impulsa l’economia local

L’energia verda impulsa l’economia local en generar noves instal·lacions i ocupació associada al desenvolupament de diferents tecnologies energètiques. En el cas del gas verd, aquest impacte és especialment visible a les zones rurals, on es transformen residus agrícoles, ramaders i urbans en fonts d’energia renovable.

Aquest procés no només genera ocupació, sinó que també fomenta l’economia circular i obre noves oportunitats de desenvolupament sostenible per als municipis que volen créixer de manera responsable.

Afavoreix l’economia circular

El gas verd és un bon exemple d’economia circular en aprofitar els recursos existents com els fems, els residus orgànics o les aigües residuals per transformar-los en energia.

Es pot integrar en infraestructures actuals

La major part de les energies verdes es poden integrar en la xarxa elèctrica actual o en la xarxa gasística ja creada prèviament.

Gas verd i biometà: una energia verda compatible amb la xarxa actual

El desplegament del biometà a Espanya ha entrat en una nova fase. Segons la informació disponible publicada per SEDIGAS, el 2025 el país va assolir les 15 plantes en operació, el doble de les que hi havia un any abans, i l’energia injectada a les xarxes gasistes va superar els 420 GWh, un 36% més respecte al 2024.

 Espanya disposa d’un enorme potencial per a la producció de gas renovable, un dels més grans de la Unió Europea. La seva capacitat estimada, que podria arribar a 163 TWh anuals, permetria cobrir aproximadament el 50% de la demanda nacional de gas natural. Aquest potencial representa una gran oportunitat de desenvolupament energètic i col·loca el país en una situació privilegiada per avançar cap a un model més sostenible, competitiu i independent.

Nedgia, distribuïdora de gas del grup a Espanya, va vehicular a les seves xarxes durant l’any passat 170 GWh de biometà del total de 238,5 GWh que es van canalitzar a les xarxes de distribució. Aquest volum implica un progrés significatiu respecte a l’any anterior, en el qual es van canalitzar 111 GWh, fet que representa un augment del 53%, en línia amb la tendència de creixement sostingut del gas verd a Espanya, i reforça el paper de Nedgia com a operador de referència en la integració del biometà a la xarxa gasista.

L’energia nuclear es considera energia verda?

Sí, l’energia nuclear és una energia verda, de fet, així ha estat admesa per la Unió Europea fins a l’any 2025.

Preguntes freqüents sobre energia verda

• Què és l’energia verda?
  L’energia verda prové de fonts renovables amb un impacte ambiental baix, com l’energia solar, eòlica, hidràulica, biomassa, biogàs i biometà o gas verd. Pretén reduir emissions i aconseguir un model energètic sostenible.
• Quins tipus d’energia verda hi ha?
  Els principals tipus d’energia verda inclouen la solar, eòlica, hidràulica, mareomotriu, undimotriu, biomassa, biogàs i biometà. Aquestes fonts empren recursos naturals o residus orgànics per produir energia, minimitzant l’impacte ambiental en comparació amb els combustibles tradicionals.
• Quina és la diferència entre energia verda i energia renovable?
  L’energia renovable s’obté de recursos naturals que es reposen constantment, com la llum solar, la força del vent o l’aigua. D’altra banda, l’energia verda no només és renovable, sinó que també implica provocar menys dany ambiental i promou una producció energètica més responsable i sostenible.
• Quins són els avantatges de l’energia verda?
  Entre els beneficis més destacats de l’energia verda es troben la disminució d’emissions contaminants, l’ús eficient de recursos propis, la independència respecte als combustibles tradicionals, el creixement de l’ocupació ambiental i el suport a una economia circular i sostenible.
• El biogàs és energia verda?
  El biogàs es considera una font d’energia verda quan es genera a partir de residus orgànics i es gestiona de manera sostenible. Un cop depurat, es pot convertir en biometà, un gas renovable apte per als mateixos usos que el gas natural i que es coneix com a gas verd.
• Què és el biometà?
  El biometà és un gas renovable que s’obté en depurar el biogàs. Es pot produir amb residus agrícoles, ramaders, urbans o agroalimentaris, i es distribueix mitjançant les xarxes de gas natural existents.